Gestos Petits

Anyorare molt aquest bloc! però em podeu seguir novament a:
http://gestospetits.blogspot.com.es/

Les coses que no vaig dir

Fa més de 5 anys que escric en aquest bloc. Escrit molts pensaments, idees i he intentar opinar de tot i més.

Però desprès de tant de temps escrivint, dient moltes idees, molts pensaments, trobo que en un dia com avui aquest bloc arribat a la seva fi.

Abans que mori per cansament i abandonament, prefereixo un comiat digne al meu i vostre bloc.

Amb una mica d’ego, vaig intentar de deixar d’escriure pel meu interior i començar a escriure compartint.

Estic molt content de les meves entrades i de tot el que he deixat constància.

He intentat dir sempre el que he pensat i ha estat l’exercici de reflexionar, filosofar sobre la vida.

Des de les meves conviccions he anat escrivint amb llibertat i suposo que m’equivoca’t en moltes ocasions. He intentat que res em censuri, no posar preu a les meves paraules. I no tenir por de dir el que penso.

Però crec que aquest quasi 6 anys de bloc, he dit tot el que podia dir.

Un bloc d’influències i moltes vivències. Que m’han ajudat a ser feliç per molt que les coses no sempre anessin del tot bé.

He intentat que cap causa, que cap afer quedin en el meu tinter.

Que podria dir més?

Intentaré continuar escrivint, retornaré a l’escriptura interior i també intentaré fer un nou bloc més centrat en una sola causa, les mil causes crec que queden ben recollides en el bloc de l’Asen.

Les coses que no vaig dir? Crec que ho he dit tot i més!

Fins sempre més. El bloc de l’Asen s’acomiada. 

Internet per un món millor

Estem al 2013, davant la resistència de molts, el món està canviant. Els que tenen poder i durant tot el segle XX han controlat absolutament tot, avui tenen por, i en part crec que les xarxes socials estan fent possible l'accès a la comunicació massiva de forma democràtica o d'una altre manera, l'estatus econòmic, ja no és essencial. 

Exemples excelents, els Afectats per la Hipoteca, grups polítics com ara la CUP sense grans pressupostos, plataformes ciutadanes, són capaces de fer tremolar els poders de sempre.

Si és vol, tot es pot canviar. Ja no cal bancs, ni grups multimilionaris per arribar a la gent.

Un Twitter, un Facebook, un bloc, una comunitat d'internautes i un xic de lideratge fa possible mobilitzar la pressió ciutadana.

Es cert que també l'extrema dreta i els poders de sempre també prenen lloc en aquest món d'internautes 2.0. Però ara tots tenen l'oportunitat d'accedir, no hi ha filtre, no hi ha control i els que ho volen controlar, no poden.

En aquest escenari tot és possible. 

Existeix un element que encara avui no permet, canviar absolutament tot. La por al canvi.

Cal aprofitar els mitjans tecnològics i les possibilitats que dona Internet per fer un món just i sostenible.

Deixem de creure que això és una cosa de frikis, de gent que te molt temps... 

Avui podem implicar-nos  en causes d'humanitat en qualsevol indret. 

Podem exercir la pressió ciutadana de malestar i ser eficients en els resultats.

Això no es tracta d'opinar i d'intercanviar. Més aviat es tracta d'actuar, de treballar, tot construint xarxa.

Sumant els esforços fem possible el canvi.

La por respon a l'inmediatesa del que perdo ara i avui. Però no ens deixa veure l'oportunitat objectiva de fer un demà millor per tothom, fins i tot els que per la comoditat de poder es resisteixen a ser justos amb els més vulnerables.

El talent que existeix al món ha d'estar al servei de les causes essencials. Erradicació de la pobresa, redistribució de la riquesa, la pau, la globalització al servei dels drets humans, la ciència al servei de la salut, l'educació i el benestar de les persones, el desenvolupament tecnològic a generar un món sostenible, sense esgotar els recursos de la terra.

Quines causes més importants que aquestes ens preocupen més? 

Doncs ho tenim clar! Convençuts comencem a treballar plegats, integrat al nostre dia a dia, el compromís per canviar aquest món.

La vida salvatge

Un món de bojos que els arguments i les raons de solidaritat no tenen lloc en un món cruel i pervers.

Només veig autodestrucció en les persones indiferents al dolor dels altres. El cor és per sentir, per estimar, per la compassió.

Dels que fan de la llei l'unica veritat, dicten normes absurdes per sembrar poder i dolor dels que per sota no tenen més opció.

No existeixen llàgrimes per calmar el patiment de tanta gent. 

Quines son les coses més preuades a la vida? L'amor, la salut, l'amistat, la família... Però corromput el diner, el luxe, la perversitat, l'absurditat, converteixen la vida en una cosa superficial. 

No hi ha enteniment, per aquest rumb que fa tant mal i crea tanta infelicitat.

Drets trepitjats, dignitat perduda i puta vida de resignació al poder.

Jo em quedo amb el sentiment que em provoca el petó de la meva princesa, el meu refugi d'aquest món boig.

Vull escapar de les estúpideses, clamo a les putes, als yonkis, als bojos, a les colilles, que s'aixequin amb força i que governin aquest món i que  escombrin el món d'aquest delinqüents comuns que amarguen el món i que destrueixen l'esperança d'una vida complicada però infinitament bonica.

La vida, sense més

Crec que la vida és un instant breu, no tenim massa temps i si ho pensem fredament entre les bones i males estones, la vida passa.

S’ha d’estar apunt per tot i més, atent per reaccionar i viure el més intensament.

La felicitat, és un camí complicat, ple d’adversitats i entrebancs però se que no pots esperar que tot siguin flors i violes.

La vida passa amb tu i sense tu, no es compassiva, no espera a que tu l’aprofites, però et dona l’oportunitat de lluitar.

Ara se que les coses passen, que hi ha moments que ets sents tant feliç que no pots parar de somriure, però les onades piquen i se que pot arribar moments desesperants, on les llàgrimes no parin de caure.  

Fa por pensar, que les coses s’esvaeixin, m’inquieta quan descobreixo que hi ha gent que pateix i perd les ganes de viure, fa por.

Però l’instant passa i no ens adonem.

Coratge per viure, força per no deixar mai que la tristesa ens faixí caure, ser valents per no deixar que la por ens paralitzi, amor per estimar sense límits i expandir el tresor d’aquesta vida, humilitat per admetre la debilitat de la condició humana. Solidaritat per afrontar la perversitat de les injustícies.

Crec que tenim la responsabilitat de fer de la vida, la cosa més bonica i menys absurda possible.

Quan les coses no surten bé

Avui acabem l’any i farem festa alguns que podrem, intentant oblidar que les coses van de mal en pitjor i que ben aviat les coses estaran més fotudes.

Avui alguns voldran creure que un any més han fet una bona actuació en aquest escenari de la democràcia, el titellaires seran aplaudits pels seus titelles. Els actors viuran una nit més de festa, envoltats dels grans directors i finançadors. Serà una festa més i  ells poc els molestarà els indignes i els indignats. Res farà amarg la festa. Encara que un de cada dos joves  no tindrà una oportunitat laboral,  malgrat que un de cada quatre infants sigui pobre, malgrat famílies siguin condemnades per uns bancs que tots em salvat.

Persones treballadores que ho perden tot, que s’esvaeix un somni i es fa realitat que en aquest món tant pervers, tot és un teatre.

Avui serà la darrera nit, on serem esclaus d’aquesta falsedat. Demà ens alçarem, deixarem de ser espectadors per prendre acció, farem el nostre guio, farem la nostra escena, i farem el nostre final, on mai ningú és permeti aplaudir a ell mateix el seu relat.

El nostre relat, la llibertat, d’un poble que surt al carrer i es respectat sense repressions i censures.

Serà d’amor i solidaritat, perquè ningú trepitjarà a l’altre, ni serà més important, ni serà un d’any col·lateral de la situació complexa.  Tothom tindrà el seu paper.

Ho farem des del teatre de base, el de carrer, el que tots podem ser, el que tindrà la força del poble i la independència dels mercats i dels privilegiats.

2013 esta apunt de començar! Doncs que comenci la revolta, perdoneu la funció. 

Cuando los imbéciles conspiran.

Cuando hablamos de gobiernos ya sabemos que cualquier cosa absurda puede pasar.

El Ministro de Educación el Sr. Wert ha decidido ser el comediante idiota de este juego absurdo que esconde un genocidio repleto de sufrimiento.

El poder político ha demostrado estar al servició de los mercados, de los bancos, de los que más tienen. A más de A a la Z i de derecha a izquierda, han demostrado ser una panda de chorizos que en vez de servir al pueblo sirven a sus intereses.

Gobernantes amigos de los grandes de España, reyes que se piensan que pueden desafiar los principios éticos.

El señor Wert, un completo imbécil quiere hacer la atrocidad mayor vista en la historia de la supuesta democracia en materia de educación.

En Catalunya ha jugado con un sentimiento de millones de ciudadanos orgullos de su riqueza lingüística, pero esta ley cuenta con una infinita lista de medidas injustas y que condenan a miles de niños y niñas al abandono del sistema escolar.

Junto a los gobiernos autonómicos y los ayuntamientos corruptos el mapa del estado solo nos puede indicar que el si queremos un cambio, solo puede ser des de la sociedad civil, desde la indignación, des de la transformación social y solo un camino, desobediencia y revolución.