Crec que la vida és un instant breu, no tenim massa
temps i si ho pensem fredament entre les bones i males estones, la vida passa.
S’ha d’estar apunt per tot i més, atent per
reaccionar i viure el més intensament.
La felicitat, és un camí complicat, ple
d’adversitats i entrebancs però se que no pots esperar que tot siguin flors i
violes.
La vida passa amb tu i sense tu, no es compassiva,
no espera a que tu l’aprofites, però et dona l’oportunitat de lluitar.
Ara se que les coses passen, que hi ha moments que
ets sents tant feliç que no pots parar de somriure, però les onades piquen i se
que pot arribar moments desesperants, on les llàgrimes no parin de caure.
Fa por pensar, que les coses s’esvaeixin,
m’inquieta quan descobreixo que hi ha gent que pateix i perd les ganes de
viure, fa por.
Però l’instant passa i no ens adonem.
Coratge per viure, força per no deixar mai que la
tristesa ens faixí caure, ser valents per no deixar que la por ens paralitzi, amor
per estimar sense límits i expandir el tresor d’aquesta vida, humilitat per
admetre la debilitat de la condició humana. Solidaritat per afrontar la
perversitat de les injustícies.
Crec que tenim la responsabilitat de fer de la
vida, la cosa més bonica i menys absurda possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada