Translate

divendres, 25 de gener del 2013

La vida salvatge

Un món de bojos que els arguments i les raons de solidaritat no tenen lloc en un món cruel i pervers.
Només veig autodestrucció en les persones indiferents al dolor dels altres. El cor és per sentir, per estimar, per la compassió.
Dels que fan de la llei l'unica veritat, dicten normes absurdes per sembrar poder i dolor dels que per sota no tenen més opció.
No existeixen llàgrimes per calmar el patiment de tanta gent. 
Quines son les coses més preuades a la vida? L'amor, la salut, l'amistat, la família... Però corromput el diner, el luxe, la perversitat, l'absurditat, converteixen la vida en una cosa superficial. 
No hi ha enteniment, per aquest rumb que fa tant mal i crea tanta infelicitat.
Drets trepitjats, dignitat perduda i puta vida de resignació al poder.
Jo em quedo amb el sentiment que em provoca el petó de la meva princesa, el meu refugi d'aquest món boig.
Vull escapar de les estúpideses, clamo a les putes, als yonkis, als bojos, a les colilles, que s'aixequin amb força i que governin aquest món i que  escombrin el món d'aquest delinqüents comuns que amarguen el món i que destrueixen l'esperança d'una vida complicada però infinitament bonica.