No pensem fer res?

La sensació és que visc en un país sense rumb i en mans d’uns mercenaris que han perdut qualsevol mena d’humanisme.

Un món com el nostre em tolerat masses atrocitats... em permès que més enllà del món occidental, hi hagi milions de persones condemnades a morir de fam i de pobresa.

La classe mitja mirava cap al seu intocable estat del benestar, sense importar-nos que existeixen màquiles d’esclavitud humana al servei de produir mercaderies pel nord, o camperols sense terres treballant en monocultius de cafè, de sucre de canya... els postres d’europa. Quina absurditat, camperols que passen gana perquè terratinents imposen que produeixin cafè a uns preus d’explotació. Quan amb sentit comú i humà aquestes persones podrien cultivar en les terres alimentació bàsica per deixar de passar fam. Això li diem sobirania alimentaria.

Ens em adormit, en comptes de canviar el món, em continuat consumint, em caigut en el parany de l’ individualisme, ens em desentès del dolor dels altres.

Em permès que la política estigui controlada pel poder econòmic i sense adonar-nos em deixat en mans dels més rics que controlin els mitjans de comunicació, els partits polítics i sense que ens adonéssim han sigut capaços d’apropiar-se de la democràcia.

Ara som un poble en mans de mercenaris, en mans d’una dreta que sense complexos ha deixat l’ humanisme i treballa per protegir el seu clan.

En un món globalitzat, te molt a veure una cosa amb una altre, el desenvolupament de països emergents fa que tothom miri al model europeu en quan a l’estat del benestar i això és un mal de cap pels que controlen els mercats i aquí és on entra l’estratègia d’imbecils que volen destruir aquest miratge.

Però els europeus no podem continuar mirant al nostre melic! no podem deixar que els demagogs juguin amb les classes populars intentant fer veure que els immigrants son els culpables d’aquesta situació. Cal que mirem perquè els drets humans, la dignitat, l’estat del benestar, sigui per qualsevol ciutadà del món.

Perquè un poble, que permeti l’explotació en un altre país participa activament a la injustícia.

Aquesta guerra és mundial, dic guerra, perquè cada dia hi ha persones que decideixen que avui mori un milió de persones, perquè cada dia hi ha gent que decideix que l’educació, la sanitat i l’atenció socials és un privilegi. Estem en guerra i lamento molt dir-ho o lluitem, o les futures generacions estan condemnades a l’esclavitud d’un món pervers.

Cal globalitzar la lluita, cal que de nord a sud, ens convencem que som molts més que els que tenen el poder. Que ni les seves armes, ni els seus mitjans, ni el seu poder poden derrotar a la ciutadania mundial. Si volem, si ens hi posem, si lluitem, si no ens rendim i si decidim que podem, aquest món és del poble, perquè no te raó de ser un món en mans de tirans disfressats de demòcrates.