S'ha de ser valent

Quan la por t’atrapa i no et deixa actuar, caus rendit, sense esperança de ser feliç.

Arriscar-se i ser valent a la vida! Aquesta és una actitud que sense ser temerari pot ser necessària per arribar allà on siguin els teus somnis.

Suposo que pots esperar, amb quietud! Esperar que et trobin, que algú altre faci la feina! Però si no som valents, podem ser oblidats, potser mai patirem, mai prendrem mal, però potser mai podrem atrapar aquella fita.

S’ha de ser valent! Vaig sentir! No se, si era un pensament gaire pensat, ni se si era massa profund... però vaig pensar que m’agradava aquella frase i penso que son temps per ser valents, per arriscar-nos! Per viure la vida almenys amb la suficient intensitat que ens permeti sentir-nos que aprofitem cada dia viscut.

Perquè de les adversitats, les desdites, les desgràcies, els mals dies... que podem fer? Això crec que amb fortuna o no, crec que es inevitable.

Però ser valent! Vol dir intentar viure amb confiança, pensar que les coses aniran bé i si les coses es torcen tindrem força per aixecar-nos.

M’agrada la idea!

Estic cansat de les noticies apocalíptiques, dels discursos de les pors, de les excuses, de mandra...

Cal esforç, cal mirar endavant i tenir força.

Perquè si vivim, només tenim un deure, somriure i cercar la felicitat.

S’ha de ser valent, m’agrada i m’agrada que t’agradi.