A la democràcia, hi ha més dictadors del que ens
pensem. Sempre els països del Nord posen en el punt de mira, als Presidents de Veneçuela,
Equador, Bolivia, Cuba explicant que son grans dictadors.
Se’ls acusa d’anar contra la llibertat d’expressió,
contra certes expropiacions. De la qual amb el pas del temps m’adono, que
potser tenen part de raó amb allò que fan.
Però aquí, els nostres grans demòcrates, tenen una
part de dictadors i dictadores.
Uns mitjans de comunicació que no diuen la veritat!
Que manipulen les informacions i manipulen l’opinió pública. No ens diuen la
veritat i estan a mercè dels mercats.
Qui son els mercats?
Si tinguéssim mandataris lliures i compromesos amb
els ciutadans, ens explicarien que aquest és l’autèntic enemic. Son persones
que estan disposades a jugar amb la vida de les persones per ser més rics. Mercats que juguen a especular amb les
necessitats bàsiques i que ara es creuen que poden fer trontollar el nostre bé
més preuat que és el sistema del benestar social.
La humanitat no pot estar regida per uns dictadors
perversos que estan disposats a la perversitat per ser més rics.
Si aquest mercats continuen destruint totes les
lluites socials de l’ahir, quan vulguem aixecar el cap, serà tard.
Ho tenen tot, tenen el control polític, el control
econòmic, tenen el control dels mitjans de comunicació, tenen la força dels
exercits, tenen el poder de la por...
Però el poble tenim ganes de ser lliures i posar fi
a les desigualtats cruels.
Ara o mai! Lluita o mort! Llibertat o esclavitud!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada