Una societat regida per les coses que tenim i no
pel que som. Empobreix el sentit de les nostres vides.
Avui mirava el vídeo de Jaume Sanllorente fundador
de la ONG “Sonrisas de Bombai” i em fascina les persones com ells que són
capaces de canviar la vida.
Renunciar a la riquesa per ser feliç.
A la nostra societat s’associa la responsabilitat a
cobrar més diners. Un polític a de tenir un bon sou, un mandatari ha de tenir
un nivell adquisitiu d’elit.
La responsabilitat te que estar associada a l’equitat
de les coses.
Ens hauríem de preguntar, és possible acabar amb la
pobresa? Quan ens costaria?
El problema, que acceptem que algú que teòricament
ha de servir a la ciutadania sigui milionari.
Un cop a Guatemala vaig visitar una casa d’acollida
d’infants orfes d’una ONG, em vaig indignar sabent que l’estat permetia que
milers d’infants caminin pels carrers sense rumb, en l’absolut abandonament.
Vaig pensar, quin mandatari, es capaç de tenir
privilegis quan un infant del seu país, es tractat com un gos.
En canvi, els que venim del món associatiu i les
ONG, sempre ens preguntem que podem fer per canviar les coses, sempre ens preguntem
com arribar a les necessitats, com jo puc transformar la realitat, com junts
ens podem posar al servei de la dignitat.
Estem acostumats a fer grans coses amb pocs
recursos i la meva experiència em diu que tenir voluntat, és empenta per
transformar la realitat.
Amb el cor, com diu en Jaume, s’ha d’aprendre a
fer. El cor és un bon guia, aquelles coses que sentim i ens ajuden posar rumb.
Jo amb 18 anys em vaig deixar enamorar per un estil
de vida, encara avui amb 32 anys, no em canso de fer coses de manera voluntària,
perquè d’aquestes experiències sempre trec motius per somriure i ser feliç. L’oportunitat
d’estar en una escola continua d’humanitat i poder aprendre tantes coses cada
dia, és alguna cosa incalculable.
Estic convençut que si molta gent immergida en un
estil de vida, d’èxit professional, es pares
a reflexionar que esta fent de la seva vida, com malbarata el seu temps,
per mantenir un nivell de vida que no li permet gaudir de la seva família i en
el fons no li permet ser feliç.
Així que escolta sempre el teu cor i ves fins on
ell et porti.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada