Creure en un mateix

El proper diumenge, em disposo a córrer la meva primera mitja marató, fa sis mesos era incapaç de córrer 3 quilometres en condicions.

Vaig ser capaç de veure que potser era necessari cuidar-me més, vaig reconèixer un problema i vaig decidir actuar. 

Diumenge podré posar a prova tot l’esforç, tot el camí recorregut, tot el que m’ha costat lluitar. Surti bé o malament, estic content perquè he cregut en mi mateix.

L’altre dia una amiga, m’explicava que no es sentia gaire valorada a la seva feina i això finalment li reportava estar malament en altres coses més enllà de la seva jornada laboral.

Però molts cops els altres influeixen massa sobre nosaltres. Ens frustrem, ens sentim des valoritzats i perdem la força per tirar endavant.

Recordo que un dia, quan vaig començar  en una feina, molta gent, em va dir que tirar endavant aquella tasca era impossible, que altres ja havien fracassat.

Els vaig escoltar,  però vaig intentar comprendre perquè no havia funcionat i jo sabia que amb esforç allò sortiria endavant. Ja ho crec que va sortir endavant.

Molts cops m’he pogut enfonsar per persones que no m’han valorat, que m’han obstaculitzat, però desprès  d’un mal dia, sempre he tingut l’oportunitat de viure un bon dia!

Molts cops he fracassat i el millor que après a ser valent, a no tenir por d’equivocar-me!

Però a confiar en un mateix diguin el que diguin.

No necessito que ningú em reconegui res! Perquè ja se el que he fet i el que no! Se el que faig i se que malgrat tenir moltes coses a millorar cada dia m’esforço i aquest és el meu millor premi, que em fa feliç.

El món és pels que s’atreveixen a viure amb intensitat! Lluitant pel que més volen! Per somiar i fer realitat els somnis, per no deixar que ningú et digui el que ets capaç o no de fer.

Jo crec en els que quan cauen s’aixequen, dels quan són derrotats no es rendeixen, dels que darrera d’una llàgrima treuen un somriure.