Inventem novament la societat

No tinc la capacitat, el coneixement, l’ habilitat per proposar una nova manera social d’estructurar  la societat.

Però no tinc paciència per continuar sentint als politics europeus dient que aquest 2012 encara serà pitjor.

Pitjor, per qui?

En aquesta societat tens les eines per comprendre la complexitat d’un sistema pervers, pots accedir a totes les dades monstruoses, als autèntics criminals que fan comerç d’armament en conflictes bèl·lics, als que especulen amb coses tant preuades com és l’alimentació, els que per comprar una illa més o menys son capaços de condemnar a milers de dones a l’esclavitud de les màquiles, o fins i tot permeten que hi hagi infants sotmesos a treballs indignes.

Persones que viuen amb menys d’un dolar al dia, amb persones que viuen amb despeses milionàries a diari.

El sistema capitalista, la democràcia, permet accedir aquestes informacions amb certes dificultats, però son a l’abast de tothom que és permeti la molèstia de parar la televisió i buscar per la xarxa.

Les persones que no ho fan, estan sotmeses a l’opinió que generen aquest lobbys i entramats que fan que dins la democràcia és tolerin barbaritats.

Actualment, les dificultats d’aquesta depressió econòmica repercuteix durament sobre la classe mitjana i alta de la societat europea.

Els empresaris ara són els herois, que ens han de treure d’aquesta suposada crisis, son ells els únics que poden generar ocupació i projecten idees com ara que cal abaratir els comiats de treballadors i fer una rebaixa als drets laborals.

Tothom s’oblida que darrera d’aquests herois, hi ha persones que en nom de la riquesa individual han vulnerat drets humans, han destruït la natura. Ells són avui, els que continuen tenint el control de la situació i els que volen defensar les seves fortunes.

Jo no estic en contra dels empresaris, és més crec que és important que petits empresaris i autònoms puguin treure negocis que els permetin viure amb dignitat i generar ocupació i estar fora d’aquestes transnacionals que fan que els treballadors tinguin menys.  Millor encara si els treballadors i treballadores s’organitzen en cooperatives. Però estic en contra d’aquelles persones que pensen que complint la legalitat tot si val.

Perquè en un món globalitzat, és pot vulnerar legalment els drets humans, hi ha persones, lobbys, multinacionals, marques, que tenen més capital que qualsevol país en vies de desenvolupament.

Demòcrates que fan canapès amb dictadors, empresaris que darrera de fotos benefiques, signen tractats que condemnen a la fam milions de persones.

Però com us deia, puc explicar això, però demà tot continuarà igual.

Perquè les meves paraules no són perilloses, com tampoc les son els d’altres importants mestres crítics que formen part dels moviments socials.

Les coses no han canviat gaire des de els temps dels Romans.  Els que tenen el poder ja saben que han de fer quan hi ha tremolor de gent indignada! Ens donen espectacle, entreteniments.

Per altra banda, tenen sempre la tranquil·litat d’estar coberts per la legalitat.

Si tot això falla, només han de projectar els culpables.

Ens fan creure que l’ immigració és el problema, quan en absolut els problemes de l’atur estan aquí.

Com deia, el sistema ens permet indignar-nos, insultar, publicar... però mai podem dur a terme canvis, no podem acabar amb la quimera.

Ens han educat per creure en la paraula utopia, com aquell somni que em de caminar però que mai serà possible.

Necessitem anar més enllà de les idees, de les conviccions, de les creences...

Superar obstacles que no ens deixen anar més enllà.

Els convençuts, normalment estem fora d’aquest sistema pervers.

Però necessitem que és produeixin canvis dins d’aquest llocs perversos.

La bona gent, ha d’accedir a llocs de poder, per poder canviar el rumb. Necessitem persones valentes disposades anar a contracorrent en els llocs més hostils però on les decisions poden millorar el rumb de moltes persones.

Pels que encara no m’heu entès, explico amb claredat , parlo de cops d’estat dins les organitzacions dels grans lobbys. On en nom dels drets humans, la dignitat i escurçar les diferencies socials, s’arribi  al mes alt.

Em direu com? No ho se...

Se que dins les altres esferes un pot perdre el nord, segurament. Però és potser l’única possibilitat pacifica per canviar les coses. Per tant un risc necesari.

Les victòries èpiques, són aquelles que trenquen les normes del joc amb astúcia, amb intel·ligència, amb humilitat.

No estem a temps de formular una alternativa, aquest sistema pervers te totes les cartes per guanyar la partida, per tant jugar segons les regles ens porta a un fracàs.

Evidentment, cal continuar sortint al carrer.

Cal continuar treballant des de la societat civil, des de les alternatives...

Cap esforç serà en va, per reinventar aquesta societat.