
M’encanta estar amb persones que somriuen, desprès de ser derrotats.
M’agrada la gent, que s’accepta com és, que dels defectes es capaç de trobar fortalesa i no problemes.
Molen els que quan hi ha tempesta de la forta, no paren, no s’aturen, continuen, avancen a pesar de les adversitats.
Crec que hi ha persones, amb les quals, val la pena trobar-se, escoltar-les, compartir moments en els quals t’ajuden a veure les coses sense temor.
Dema les coses encara seran més complicades, ningú podrà refer la vida sense comptar amb la solidaritat de l’altre.
Només, les persones que tinguin una actitud positiva, podrà aixecar-se de nou, només aquest podran refer les coses amb humilitat.
Només si pensem en els altres, si la indignitat de les persones que ens envolten, son també doloroses per nosaltres, només d’aquesta manera serem capaços d’ajudar, als que avui sembla que no tenen els drets garantits.
L’èxit, és un invent absurd, d’una societat competitiva, obsoleta i en extinció.
Ara estem a temps, d’estendre la ma, al que més ho necessita, ara tenim l’energia per fer justícia, per comprendre a l’altre. Demà serà tard, per compartir, serà tard per viure en pau.
Necessitem la gent, que es capaç de no defallir a la derrota, les que tenen coratge i son valentes.
Estem a temps amics, de compartir el molt que tenim entre tots i totes. Es hora de fer que el dolor dels més necessitats sigui també el nostre.
Demà potser la pobresa col·lectiva serà tant enorme, que la desesperació ofegarà als pocs rics.
Potser us costa entendre el que pretenc dir, però cada dia estic més convençut en que hem d’aprendre una lliçó important, la de viure amb l’objectiu de ser feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada