Mal agost pels pobres

Afegeix la llegenda

Agost del 2011, serà un més complicat per moltes persones.

Una nova llei per regular la venta de ferralla, complica un xic més la vida humil de molts que recullen ferralles, una llei aparentment que vol combatre els robatoris de coure, l’economia submergida, el frau...

A Catalunya, el govern català, en concret la conselleria de Benestar, canvia el mètode de pagament de les rendes d’inserció, són prestacions econòmiques que donen els serveis socials d’atenció primària a persones i famílies abocades a la precarietat. Aquestes mesures del sistema del benestar, volen ajudar a les persones més desfavorides. Es evident que aquestes rendes generen controvèrsies, sobretot perquè els serveis socials, no són universals per tothom i els recursos son força limitats.

Ara el govern, ens descobreix persones que estan a l’estranger i perceben aquest ajuts.

Cert la pobresa no esta absenta del frau i la il·legalitat.

Existeix una economia submergida, que crec que es necessari regular fins i tot en els estaments més febles de la nostra societat.

Però potser els nostres mandataris, haurien de governar amb més sentit comú, que no amb mesures populistes que provenen més de l’extrema dreta, que no pas de governants amb sentit de justícia.

Hi ha gent que roba, que delinqueix, que estafa. Per mi hi ha una diferencia entre els que ho fan per la supervivència i els que ho fan per ostentació.

No podem posar al mateix  nivell el senyor Millet, que una persona que probe de la pobresa.

Hi ha persones, que en ambients des estructurats desenvolupen una intel·ligència innata, capaç de vulnerar el sistema i treure profit del sistema.

En la meva curta experiència laboral en entorns desfavorits he vist autèntics cracs d’aprofitar aquest sistema del benestar per sobreviure.

En aquest país fem la vista grossa amb el frau fiscal amb les grans rentes, els paradisos fiscals, aquest per mi son els grans delinqüents. Però els nostres mandataris còmplices i amics d’aquests, els protegeixen. I fixen l’atenció en els més pobres.

Ara el govern, es pren la llicencia de jutjar aquesta pobresa que no te dret a viatjar, perquè te la barra de jutjar a les persones que menys oportunitats tenen.

Amb cinc milions d’aturats, hem pregunto de qui és la responsabilitat de la desocupació?

Quina és la funció dels politics? Ja se que d’ells no és la solució. Però quin és el seu deure? Jo crec que garantir la dignitat a totes i tots els ciutadans.

Recordo a Zapatero, una promesa que va fer abans de guanyar les eleccions, va prometre oportunitats per tots aquells i aquelles que es proposessin tirar endavant.

Estic convençut que ser polític ha de ser una tasca complicadíssima, però crec que la honestedat hauria de ser un requeriment. No obstant crec que el pitjor és la ciutadania que permet aquesta classe política fraudulenta, on el valor de les paraules no te més valor que el de l’engany per obtenir un vot.