Revoltes insòlites!

Esperançat per aquestes revoltes del poble i no de les ocupacions i els tirans.
En aquesta esperança de que les coses més insòlites poden canviar.
Hem llenço a la revolució menys impensable.
Fa uns dies, el Arquebisbe de Barcelona va iniciar el procés d’excomunió del Pare Manel.
No és el primer cop, que m’indigno amb aquesta església catòlica.
He volgut creure durant molt temps que malgrat aquestes postures conservadores de la jerarquia i dels ordres més puritans i retrogrades eren alguna cosa que tenia que respectar, però que dins d’aquesta església havien altres testimonis que feien que això encara tingues sentit pels que creiem d’una manera oberta i diferent.
Però, els retrogrades, han decidit que l’església no és de Déu, sinó de la hipocresia, del poder, de la condemna, del judici fals, dels que no veuen la biga que porten a l’ull i s’atreveixen a treure les lleganyes a l’altre.
En aquesta església, el Pare Manel no te lloc, perquè ha defensat un estil més arrelat a la terra que al cel, amb compromís pels més vulnerables, per la seva lluita a favor de la infància i els joves que aquesta societat exclou, ha fet de la seva parròquia un lloc on la gent que menys te s’apropi a la humanitat i en definitiva ha sigut coherent amb aquell missatge d’estima a l’altre.
Un home que no creu en els dogmes d’aquesta església arcaica i ha defensat postures com la que les dones puguin optar al sacerdoci o que el celibat sigui voluntari...
El reconeixement de que va ajudar a unes adolescents avortar amb els seus diners, l’han portat a que el Senyor arquebisbe el vulgui excomunicar, evidentment pressionat per totes les veus ultraconservadores.
En aquesta església no hi ha lloc pels que creiem d’una manera diferent, dels que hem conegut a través de persones cristianes una manera oberta d’entendre la fe.
Aquesta ESGLÈSIA rebutja als homosexuals, potencia les desigualtats de gènere, s’obstina amb el puritanisme medieval del sexe, vol imposar a la societat la seva absurda moral, no respecta les persones diferents, tolera als capellans pedòfils.

Avui demano una revolta de veritat en les bases de l’església, les que son persones plurals, sense por, lluitem per fer una revolta davant d’aquest que assenyalen amb el dit.
Que ens excomuniquin a tots i totes! Però prou! Aquesta institució, cal un moviment reaccionari i combatiu, aquest cop hem de ser els des de baix els que lluitem i condemnem als bisbes que no practiquen el cristianisme.

Una església plural, és l’església que t’estima tal com ets.