Eleccions Municipals

Avui, he somiat que es celebraven unes eleccions a la meva ciutat, que eren una festa democràtica.
Que els polítics eren servidors de la ciutat i no privilegiats que tot ho decideixen i que tot ho manen.
He somiat que els ciutadans teníem moltes coses que dir i decidir.
Érem una comunitat que respectaven el dret a ser diferents, de conviure sense imposicions.
Guanyava un govern ferm, convençut de prendre decisions valentes i arriscades en favor de la justícia social.
Uns servidors que no s’excusen sota la paraula crisis i prenen el compromís amb els ciutadans.
Una oposició amb ganes de sumar i aportar.
Prenien càrrecs les persones més expertes de la nostra ciutat, persones amb la responsabilitat de fer la millor ciutat.
Una ciutat més verda, menys contaminada, amb millor atenció a les persones.
Politics sense afany de poder i amb moltes ganes de dedicar els seu temps a les persones.
He somiat que les persones d’altres cultures es sentien ciutadans d’aquí i que ells també tenien representació.
Politics que coneixen la realitat i les dificultats dels ciutadans.
Se que es fàcil criticar, suposo que molt fàcil, més quan un servidor seria incapaç de ser un bon polític, però no trobo coherència que els pressupostos en despesa dels partits en campanya siguin tant elevats, quan tenim com a societat eines de difusió molt més econòmiques i eficients.
En el món de les municipals crec que hauríem de deixar tot el món dels protocols, perquè la humilitat es la millor austeritat que els nostres governants poden exercir.
La millor foto es aquella la qual la societat es la protagonista.
Els il•lustríssims haurien de ser les persones invisibles. Els alcaldes i regidors persones al servei de les persones i no dels privilegis.
Les medalles d’honor haurien de ser pels que s’esforcen a viure malgrat les adversitats de la vida.
Les inauguracions les hauríem de deixar per ajudar al jovent a emancipar-se.
La participació i els referèndums haurien de ser els actes públics de la nostra ciutat.
Les politiques socials, haurien de potenciar l’autonomia de les persones i la no dependència, on les persones que s’esforcen també tinguin recolzament. I mai permetre que els nostres impostos recaiguin en factures de llum, aquest monstre anomenat ENDESA, en tot cas reclamem la nacionalització de les elèctriques.
L’Associacionisme sigui el patrimoni més valuós en la nostra estimada ciutat.
Mai malmetre la natura en nom de l’estúpida obsessió per la modernitat i desenvolupament industrial. Per tant oposar-se aquest 4rt cinturó que no te justificació per la nostra mare terra.
L’educació, no entesa només com l’escola, un concepte més ampli i comunitari. On l’esplai i el escoltisme siguin un dels aliats per construir una educació en valors.
Politics que donin gràcies a la gent que treballa per la ciutat, austers amb els mèrits i austers amb els seus sous i despeses.
Model econòmic? Doncs que també potenciem iniciatives ambicioses com ara les cooperatives locals.
He somiat que les properes eleccions hauran moltes oportunitats per construir la ciutat amb compromís per les persones i la natura.