Responsables de la crisis

No podem continuar vivint, compadint-nos d’aquesta crisis absurda. No podem lamentar-nos més amb que la cosa millori.

Arribat el moment de canviar.  Fa tants anys que la humanitat esta en crisis.

La indiferència ha estat l’error que em comés.

No ens importa el que els i passa als altres. Quan tenia 14 anys participava amb entusiasme en campanyes de denuncia sobre la situació d’explotació en maqui-les en països del Sud.

Intentava convèncer a la gent la importància de no consumir marques com NIKE, ADIDAS...

Però poques persones els importava massa els meus arguments per fer boicot aquestes marques còmplices de l’explotació i l’esclavitud d’infants, dones i homes.

Som responsables de la indiferència.

La desdita dels altres pot ser demà la desdita de la humanitat i el món.

Avui és el dia internacional per l’eradicació de la pobresa, però dema continuarà morint milers de persones de fam.

Al nostre país els pobres van en augment.

Però per molt que esperem que els bancs i els politics ens arreglin la situació. No l’arreglaran. I no els podem continuar lamentant d’aquesta situació.    

Nosaltres som totalment responsables d’aquesta actual situació.

Aquest món esta malalt, l’estem destruint i ja ningú sap quin es el futur que espera a les noves generacions.

En el món hi ha suficients recursos per viure tots i totes, en el món existeix la suficient tecnologia i coneixement científic per poder equilibrar les desigualtats.

Tenim mitjans per pal·liar algunes malalties que castiguen en molts països en vies de desenvolupament.

Estem a temps d’aturar la constant contaminació que es produeix en el món industrialitzat.

Ho comencem a canviar, o no esperem que l’economia millori.

Però el que pot canviar és les persones.

Hi ha suficients pisos i cases per tothom, hi ha qui te 5 habitatges i estan vuits. Però hi ha persones que viuen al carrer.

Cal distribuir la feina, repartir la feina. Tothom col·labora per tenir serveis, educació, sanitat, alimentació, habitatge. Però el sistema no te com finalitat explotar els recursos per generar beneficis. El benefici és col·lectiu.

Ja res tornarà a ser igual, nosaltres continuem sent els afortunats, per poc temps perquè aquest sistema esta acabant d’explotar els recursos, nosaltres decidim, començar a canviar a transformar tot el que ens envolta o no espereu que aquesta dictadura capitalista i democràtica ens salvi de res.

No culpis a ningú, l’únic capaç de canviar això ets tu, amb les petites coses.

Viu amb el que necessites, tens dret a tenir-ho, però renuncia al que et sobra i reparteixo amb els que tenen dret.

M’esperança una cosa, la crisis econòmica es insalvable, el capitalisme arribat al seu fi. El que em sap greu, que no em estat les persones que em canviat el sistema injust. Ha estat el propi sistema que s’està mutilant.