Em costa entendre a les persones que tenen actituds racistes i xenòfobes. No entenc als homes i dones que és creuen amb aquesta superioritat per no admetre la dignitat i els drets de l’altre, tant sols perquè aquest és un ciutadà estranger no comunitari.
L’obsessió de l’estat per controlar els fluxos migratoris. Aixecant fronteres a Ceuta i Melilla i extremant la presencia policial amb costos desorbitats. Controls costaners, per evitar l’allau d’immigrants que viatgen amb “pàteres “. Però el 98 % dels immigrants entren en el nostre país per l’aeroport, amb un visat de turista. Tot i així els mitjans de comunicació contribueixen a crear aquesta opinió de que tots els immigrants venen amb condicions inhumanes. També l’obsessió dels mitjans per senyalar l’origen de la persona que comet assassinats de violència de gènere, com si el mal de la delinqüència i els assassinats estigues associat a la procedència.
La immigració és associada a coses negatives, “ens treuen la feina” , “es queden tots els ajuts”, “son delinqüents”, “els atenen abans que ningú”...
Avui la ignorància, amb l’augment de desocupació i el sofriment de moltes persones, ens aboca a un panorama desolador que poden aprofitar persones que és volen aferrar amb el poder, amb discursos en contra dels immigrants, com a eix dels problemes que aquest ens ocasionen.
La realitat és un altre ben diferent, les persones d’altres països que viuen aquí, en moltes ocasions tenen estudis superiors, amb nivells socioculturals alts, no obstant es veuen abocats a fer feines no qualificades, de fet no hi ha gaire distinció entre els que tenen formació o no perquè la nostra societat els tracta com a ciutadans de segona.
De totes maneres no argumentaré aquest fet, perquè crec sincerament, que no hi arguments pel racisme.
L’altre dia una mare que atenia en la meva entitat, li vaig demanar el document d’identitat nacional i ella com cada any des de fa ja 4 anys em va donar el seu passaport. La meva curiositat em va portar a preguntar-li com era que encara no estava legalitzada i ella em va dir que li han d’oferir un contracte a jornada completa. Llavors li vaig preguntar havia tingut alguna dificultat pel fet de no tenir permís de residencia i la resposta em va deixar bastant sobtat. Un dia la policia li va demanar que li ensenyes la documentació, com estava residint il·legalment van procedir a portar-la a comissaria i la van arrestar durant tota una nit i dia. La van posar amb delinqüents comuns i la van tractar com una delinqüent. Finalment la van deixar marxar amb una ordre d’expulsió. Des de llavors viu atemorida per la policia.
Us puc assegurar que parlo d’una dona humil i treballadora que cada dia fa un sobre esforç per la seva família, però en canvi es tant sols es il·legal, lo qual la converteix en una delinqüent.
No és fàcil integrar-se en la nostra societat.
M’esgarrifa aquest país, sense memòria, ja no recordem quan els nostres avis i pares marxaven a França, Alemanya, Suiza... quan per motius econòmics o d’exili van tenir que fugir de les seves terres d’origen. Ja em oblidat que van ser els nostres avantpassats que van colonitzar i van exterminar la dignitat dels pobles del sud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada