Les petites coses...

M’agradaria, que confiessis en la vida. La mort t’espera i vulguis o no vindrà. Per això no cal que visquis sempre angoixat pel teu futur.

Viu la vida, sense que res t’aturi, no et posis cadenes, no t’imposis límits, perquè la vida és quelcom transcendent.

Es la teva opció creure que estàs viu per casualitat, jo prefereixo pensar que la meva vida te cert sentit.

Per això et convido a que estiguis convençut de que la teva existència, te molt aportar aquest món i els altres.

Estima’t per creure el suficient en tu. I d’aquesta manera podràs projectar la felicitat als altres.

No cal fer grans coses a la vida, per ser feliç i aportar quelcom al món.

Els grans canvis, estan en els canvis petits.

Cal que millorem a viure.

Cal deixar la por, viu! Lo dolent i lo bo, vindrà.

Pot semblar trist, però ja masses coses en aquesta vida que no podem controlar.

No podem controlar el futur, no podem saber el demà.

Et convido a viure el avui, a que t’alliberis de la por, de l’angoixa, de les cadenes i sigues plenament lliure i responsable dels teus actes.

Confia en les persones que t’envolten i la pròpia vida. Confia en que quan trobis entrebancs, sempre t’aixecaràs.

Pren consciencia de les teves responsabilitats amb el teu entorn i sigues conscient.

Alimenta la teva anima, perquè l’home te un interior profund que cal nodrir.

Fes servir els diners perquè t’ajudin a viure amb dignitat, sense que aquest siguin còmplices de la indignitat dels altres.

No guardis fortunes, demà quan moris ja no serviran per res. No deixis herència als teus fills/es, d’aquesta manera estaràs estimant-los.

No hi ha res més bonic que aprendre a viure per un mateix.

Fes de la teva vida una plenitud, no caiguis en la monotonia, fes de la teva vida una vocació.

Estima les petites coses, aquestes son les que ens ajuden a tirar endavant quan estem vius.