Més de quatre milions d’aturats a l’estat espanyol.
Augmenta la pobresa.
Es parla de retallar les pensions i augmentar l’edat de jubilació.
Diuen que cal abaratir el cost de l’acomiadament.
La patronal demana que treballem més hores i cobrem menys.
M’entres tot això succeeix, la Belen acaparà les audiències.
El futbol ens immobilitza durant tota la setmana.
Ahir vaig participar en el curs de la ONG La lliga dels pobles, la ponència la feia Arcadi Oliveras, tot un referent dels Moviments Socials i la pau.
Vull transmetre algunes dades interessants.
El govern vol augmentar les pensions als 67 anys, generant un estalvi a l’estat de 1300 milions d’euros. Sabeu quant gastem en la participació de la construcció d’un avio militar? Aquest avió es construeix conjuntament amb altres països com Alemanya, França, Anglaterra. La participació d’Espanya és d’un 13 % d’aquest avio. Ens costa exactament una mica més d’aquests 1300 milions d’euros. Un avió que es va començar a construir sota l’amenaça de la URSS i que avui com tots ja sabeu no existeix.
Amb la complicitat de la OTAN, el ministeri de defensa no esta obligat a publicar tota la despesa militarista i de fabricació d’armament. Ho poden posar en altres ministeris com el de industria, interior... En total que amb aquesta investigació i trencaclosques. L’estat gasta 54 milions d’euros al dia.
Algú m’explica perquè ens gastem 19.700 milions d’euros a l’any en despesa militar.
Per eradicar la fam al món, calen 50.000 milions segons la ONU.
Els estats gasten en armament 1.500.000 milions d’euros. 30 vegades més que el que necessitaríem invertir per canviar la fam al món.
Però sabeu quant s’han gastat de fons públics mundialment per salvar a la banca mundial. 2.000.000 milions d’euros.
Amb 50.000 milions d’euros deixarien de morir cada dia 60.000 persones de fam. I en un estalviaríem 21.900.000 milions de persones.
Els mitjans de comunicació tenen una relació estreta amb el poder polític i econòmic. Cal saber que molts accionistes dels mitjans de comunicació MAS MEDIA que controla els mitjans més importants del món, el 80 per 100 dels seus accionistes participen directament del negoci del petroli, armament i banca.
El diari més llegit de França Le Figuero, 40 % de les accions esta en mans d’un fabricant d’avions militars. I va apadrinar la carrera de Jacques René Chirac, uns anys desprès el president de l’estat frances. Un altre 40 % estan en mans dels mateix grup APLUS, qui gestiona l’empresa ITV espanya i l’editorial ANAYA, accionista en industria armamendistica i el 70 % de la premsa regional de França.
El nostre estimat rei, sempre que viatja va acompanyat amb empresaris del món de la industria armamentística.
Una altre dada sorprenent que desconeixia. El president d’EUA no pot anomenar el ministre de defensa ni el d’economia. El de defensa el posa el pentàgon i el d’economia el Banc més especulatiu del món. L’únic que es va negar això va ser Kenedy i aquest va ser assassinat.
Se que son dades que poden contenir alguns errors, la meva font es part de petits apunts que vaig prendre, segur que he fet algunes confusions. En tot cas ho podeu contrastar amb altres fonts que segur que estan al vostre accés.
Crec que com a ciutadans, ens em de preocupar d’estar informats i actuar.
2 comentaris:
Hi ha cor en un soldat? Segur que si. Empatx de dades parcials és igual a estar informats? M’agrada la reflexió que fas, però el armament militar és una petita part del gran pastís econòmic. En un mon globalitzat, on es regeix per la llei del més fort, està i entra en qüestió l’armament militar, els drets humans, els grans monopolis de creences, la pobresa, el oci, el consumisme i la gran mafia( Polítics i governs). Es tot qüestionable i millorable, sobretot quan ens afecta a la pròpia butxaca i la dels nostres veïns més pròxims. Ara bé, durant els anys de bonança, on quedaven les reflexions en aquesta línia. Fa anys que Informes i estudis com els de Foessa ja ens parlava del empobriment de la societat i la repercussió en els nostres infants. Teníem dades, estàvem informats?
Crec que tots som militars que no senten el cor, ara amb el nou context sembla que comença a bategar i fer soroll per poder treballar per una societat millor, sostenible i de qualitat. On la reflexió i l’anàlisi de les dades comença a donar pas a estar informats.
Evidentment, tens tota la raó. He fet referencia a unes dades concretes. En tot cas, comparteixo amb tu, que no és només les dades militars las que refereixen a un mal us de l'economia.
També comparteixo, que la lluita no es ara, ha estat sempre...
Es una llastima que sentim el cor, quan les coses van maldades per nosaltres, però escolta'm com tu dius fins i tot els soldats tenen cor i els canvis son possibles. Son molts els soldats que han canviat la seva vida, perquè no la nostra societat!
Publica un comentari a l'entrada