Jo no entenc massa d’economia, ni de matemàtiques,
però m’atreveixo a fer la meva explicació.
M’imagino que hi ha en el món 100 monedes d’or, i
existeixen 50 persones. 3 persones tenen 40 monedes d’or i 7 persones tenen 30
monedes d’or, 10 persones tenen 20
monedes d’or i 30 persones tenen 10 monedes d’or.
El senyors Mercadona, Corte Inglés, Zara,
Santander... Evadeixen impostos posant els diners en paradisos fiscals i mil
favors de la classe política, obtenen diners de les classes populars...
És que cobren impostos sobre las 30 monedes d’or i
no les 70 que acumulen una petita minoria.
Aquest acumulen beneficis que es cert retornen al
treballador, però aquest pateix retallades i pujada d’impostos, com som més pobres, tenim pitjors prestacions
públiques.
La classe mitja s’anivella a les classes més
populars i la pobresa cada dia és més extrema. Però continua havent 100 monedes
d’or que les continuen tenint una minoria.
En un món globalitzat el neocapitalisme ha guanyat
la partida...
Ha sigut hàbil, pervers, estratega, no ha tingut
humanisme i ha encantat a milions de persones...
Res ens queda, potser podem saltar a temps d’aquest
vaixell, escapem d’aquest abisme que no l’importa el sofriment de tantes
persones.
Gent que dorm al carrer, persones sense drets,
persones sense esperança.
Aquesta és la democràcia d’un sistema pervers que
et fa sentir lliure, però que controla totes les variants.
4 comentaris:
Va som-hi! Vinc, com sempre, a donar una altra visió crec que més esperançadora.
Jo tampoc no en sé gaire d'economia. Al menys no d'aquesta macro economia de la que estem tot el dia parlant uns i altres. I consti que em sembla apassionant.
L'IVA és cert que te un punt d'injusticia perquè tothom paga el mateix, tingui el tingui. Però algunes coses:
1r/ No és cert que sempre hi hagi 100 monedes d'or. La riquesa és variable. A Espanya, on els rics (com tota la societat) van apostar pel totxo, ara hi ha menys riquesa. Si els pisos han baixat un 20%, doncs pots comptar que la majoria de rics son més pobres del que eren. Ells també tenen (i tenien) diners a la borsa. Aquesta ha baixat més d'un 50%. Per a que et facis una idea, si fa 5 anys hi havia 100 monedes a Espanya, avui n'hi ha 95 (més o menys).
2n/ El teu plantejament és: puja l'IVA i, per tant, les clases mitjanes a pagar. Cert. O més o menys. Perquè no és veritat que l'IVA l'assumeixi sempre el consumidor. De fet, moltes vegades el marge se l'ha menjat el venedor. Simplificant molt: les empreses amb molta competència no tenen més remei que assumir-ho ells. En canvi, si no hi ha competència es pujen els preus i punt. Pots llegir aquest article (http://www.elmundo.es/elmundo/2012/09/01/economia/1346525169.html). I si vols una explicació més tècnica de perquè uns han sigut "bons" i no han fet una pujada, Sala i Martin (ja sé que és el mal, però s'explica molt bé), diu perquè aquí (http://www.salaimartin.com/randomthoughts/item/374-zara-buena-funeraria-mala-%C2%BFqu%C3%A9-empresas-van-a-repercutir-el-iva-en-el-precio-final?.html).
Per tant, no és una veritat absoluta que l'IVA el paguin directament els consumidors. De vegades també s'ho menjen les empreses.
3r/ El veritable problema social, com insinues, per a mi és que hi uns que paguen molt poc tenint molt. I és cert. Una altra cosa és que podem fer per evitar-ho. Jo crec que, ara per ara, i per desgràcia, ben poc.
Ara bé, dit això, dir que el neocapitalisme (com el super mega dolent del film) ha guanyat no és cert. Al menys no en el sentit en el que crec que dius. El capitalisme guanya la partida perquè, fins ara, és l'únic sistema que ha demostrat que es sosté a si mateix. I no només això, és l'únic sistema que ha repartit riquesa a dojo. Sí, repartit.
Tothom mira el tercer món per dir que això no és cert. Però preguntem-nos quanta gent rica (entenent per rica gent que té accès a educació, a menjar, a una feina que no el destrueix, a fer vacances i a comprar-se un inutil ipad de tant en tant) hi ha avui i quanta n'havia fa 100 anys. Quina diferència hi havia entre els rics pre-capitalisme (nobles) i el pobres de l'època.
El capitalisme ha de reajustar-se. Això és evident. Menja recursos naturals massa ràpid (jo tinc una proposta al respecte, però ara no és el moment). Aquest és el seu gran repte si vol mantenir la seva capacitat de seguir creixent, com a fet fins ara.
Tot i així, en els últims anys ha provocat una concentració de riquesa en un pocs massa poderosos. Això ja va passar als anys 20. I saps que va passar després? Que va arribar el crack. Com aquest cop. El sistema capitalista es manté perquè genera moviments el més òptims possible. I quan això no es produeix, es reajusta. Fent mal, amb una crisi. Però es reajusta al cap i a la fi. I el sentit comú em diu que massa diners estiguin en massa pocs no és òptim pel sistema. Perquè la seva manera de gastar no segueix una racionalitat productiva. Aporto més al sistema quan jo em compro un ordinador per treballar que un ric que es compra un iot.
Per això, estic convençut que sortirem d'aquesta crisi (de la que encara ens queda una bona temporada), entre d'altres coses, quan això es reajusti (al tanto, també cal que la classe mitjana de la que parles que està patint acabi de pagar les seves frivolitats com pisos caríssims o els audis i similars).
Per tant, i des de una posició lliberal (no neolliberal, que s'identifica més amb l'escola de Chicago que, a mi, em posa els pèls de punta), estic convençut que el propi sistema donarà la sortida de tot aquest embolic. Això sí, acabar amb l'evasió d'impostos dels rics portarà una mica més de temps. I pujar l'IVA no estaria malament si, a canvi, baixés el IRPF (o, com a mínim, no hagués pujat).
Lo de les 100 monedes sabia que no era cert, però crec que responia a una lògica fàcil i en certa manera una part de raó tinc. Les dades son simples les grans fortunes concentren quantitats desorbitades que no se si tenen gaire sentit.
Jo no critico el sistema capitalisme, sinó com s'intervé des de la política.
Crec preocupant que la pobresa infantil augmenti i en contra retallem drets socials. Crec que no te sentit. L'intervenció des de un prisma més humà i solidari. Però el sistema demostra dia a dia de la part de qui esta el sistema. Disculpa'm però els consumidors que tenen 500 € per unitat familiar un 21% em sembla un abús.
Culpabilitzar a la classe mitjà pels seus excessos és molt recurrent. Però molts d'aquest excessos son hipoteques. La gent que ha somiat tenir un habitatge, abusat del sistema? qui crec que abusat son altres. Quin es el percentatge d'endeutament familiar i quin percentatge de deute es degut als que tenen grans fortunes.
Optimista clar que si, però ull, des de el prisma que ho veig jo, futudet.
En tot cas un plaer compartir sempre opinions amb tu Alberto, una abraçada
Sergi
Sergi! Al tanto! Jo no culpabilitzo a la classe mitjana. Però si, al final de tot, no som capaços de fer una mica d'autocrítica, ho tenim ben fotut. Però el més important és que, si assumim que hi ha uns paios que, de veritat, ho controlen tot i nosaltres no tenim cap llibertat, llavors estem ben fotuts. Jo em nego a acceptar-ho. L'home més ric d'Espanya és fill d'un revisor de tren. I el segon... Només cal sentir-lo parlar per veure que no ve de família benestant. Ells mai van creure que els trepitjaven el cap o no haguessin arribat allà.
I, insisteixo, si els diners es concentren massa, el sistema perd eficiència i només tornarà a la normalitat amb un repart econòmic. Ja va passar. I tornarà a passar.
Publica un comentari a l'entrada