Carta oberta a Jordi Pujol

Fa uns dies vaig tenir el privilegi d’assistir a una xerrada que feia vostè a un grup de joves monitors/es de l’entorn Escola Pia de Catalunya.

En primer lloc, mostro el meu respecte i fins i tot admiració cap al seu personatge polític, crec que com ve vostè diu, és una persona que ha lluitat pels seus ideals i conviccions, amb un lideratge digne d’admirar, tot i que molt sincerament no combrego amb la seva opció política.

Em vaig quedar amb ganes de poder fer una pregunta, però com vostè era poc breu, no vaig poder fer-la, perquè amb dos preguntes, va trigar a respondre una hora.

Reconec que la seva presencia és tota una institució i que em feia cert respecte i neguit adreçar-me al que tothom anomena President.

Per mi vostè no és President, no és honorable, senzillament penso que tot i haver servit al país des de un partit polític ha gaudit d’un privilegi etern que no considero just. Per mi seria ex-president i Sr. Jordi Pujol, creient que els excel·lentíssims, honorables... haurien de suprimir-se per humilitat.

La xerrada anava de valors i joves, el seu do d’oratòria és impressionant i la seva seguretat admirable. No obstant, escoltar a vostè és com escoltar un savi i sembla que tot el que diu sigui la raó, la veritat. 

Va dir coses interessants, però quan li van preguntar pel moviment 15 M, vaig sortir defraudat amb la seva valoració.

Va fer demagògia! Va parlar del llibre “Indigneu-vos” i va dir:  - desprès què? El mateix escriptor Hesel, va escriure “comprometeu-vos” Vostè deia que aquest moviment estava mancat de compromís i que aquest escriptor no parlava del compromís.

Ni el moviment és obra d’un home, ni és cert que aquest home no sigui tot un testimoni replet de compromís.

Que vol dir? Que vol transmetre? vostè va parlar que els joves som la generació que ha d’aixecar aquest país, però em va donar la sensació que vostè ja reposa esperant els seus darrers dies, contemplant totes les coses que han fet tant bé.

No li trec mèrit de moltes coses que han fet, cert no era gens fàcil, però la situació d’avui te molt a veure amb el rumb de la societat que va generar aquesta Europa d’avui.

Res és perquè sí. Tots tenim responsabilitats sobre el que passa avui. Però sens dubte vostè te molta responsabilitat, no ens pot vendrà que vostès van inventar el sistema del benestar i que ara això esta en perill i prou!

Els drets socials, haurien de ser una prioritat per qualsevol govern, perquè en un món construït pels especuladors, pels accionistes salvatges, per banquers sense ètica, politics mediocres hereus del vostre llegat, només ens queda una quimera decepcionant!

Criticant als que es queixen sense motiu! Jo per sort, tinc feina, però això no és motiu perquè no m’indigni veient que altra gent no te oportunitats.

Les mobilitzacions ciutadanes tenen sentit abans i ara.

Crec que hi ha motius, per estar preocupats pel futur i rumb.

Veure que la política, esta immergida en un sistema corrupte, pervers i al servei del capital, és motiu d’indignació i d’agitació revolucionaria.

Som molts els que creiem que això no és una democràcia, més aviat estem en mans de les ordres d’organismes internacionals que vetllen per coses que no son els drets dels ciutadans.

El partit que vostè a presidit i que tots els que han arribat al poder, sustenteu que la cosa ha de ser així.

Hi ha persones que estem compromeses amb la transformació social, a traves de l’educació, l’acció social, els moviments socials... COMPROMESOS amb les persones, amb els drets, amb els altres...

No digui coses com un savi, sense saber de que parla.

La societat catalana és més que una socio convergencia! És més que els governs! És una població que pateix, que cada cop és més pobre i que cada cop esta menys cohesionada.

Vostè malgrat va venir a parlar de valors, va fer un incís polític sobre Artur Mas i deia que aquest President diu la veritat. Però en realitat esta donant via lliure a una societat catalana amb menys drets, amb menys patrimoni, amb menys que ahir.

Jo espero, Sr. Jordi, que s’aturi a pensar que està passant, que sigui sensat i reconegui que aquest rumb no te sentit, que els mandataris estan oblidant les persones i acontenten els amics amb més poder econòmic.

Estigui segur! Que alguna jove! Serà capaç de liderar aquesta Catalunya arruïnada per la SocioConvergènciaPopular, l’autèntic tripartit que ha fet una democràcia massa dèbil. Però confio amb ella! Se que serà ella la que portarà la justícia social i l’utopia d’un món més amable!