estimar-se un mateix

No existeix un estil de vida encertat, no hi ha una veritat de quina és la millor manera de viure, no hi ha formules màgiques, ni magistrals per gaudir millor la vida.

Podem decidir buscar l’elixir, mestres de la vida, persones que ens faran creure en unes veritats... Però jo crec només tu, pots decidir ajudar-te.

A vegades es necessari equivocar-se, descobrir l’art de viure per un mateix, els consells, la recerca, els savis, els grans llibres, ens poden ajudar però no podem pretendre dipositar la responsabilitat de la nostra salut i la nostra felicitat en els altres.

L’altre dia, un gran amic, hem va dir:  “t’hauràs d’esforçar molt.”

A vegades la vida requereix molt esforç i ens acontentem en fer el camí senzill i ens excusem en banalitats, en l’estrès, en mil coses que no tenen cap mena de sentit.

“Tot allò que cultives, tot això que nodreixes, que regues, que cuides, la vida tu retornada.” Una frase que he modificat a partir d’una frase del meu amic.

Em sembla molt interessant i en part estic d’acord i d’una altre en desacord. Perquè es cert quan ho dones tot, es probable aconseguir allò que hem somiat, però una tempesta pot fer malbé la collita. Però es cert, que si no cultivem, sinó reguem, sinó ens esforcem, si no ens cuidem... segur que no caldrà cap tempesta, la simple brisa podrà fer malbé el nostre camí, en canvi si hem treballat segur que els pilars podran aguantar millor la tempesta.

A vegades ens equivoquem prenem un camí que no ens ajuda a ser feliços, que ens destrueix, que ens fa més vulnerables, que no ens deixa somriure. Crec que tothom te dret a equivocar-se però també tothom te dret a una nova oportunitat.

Així que et proposo, que t’aixequis de nou, i que miris de traçar el teu camí de ruta.

Et proposo començar per tu mateix.

Jo soc educador, m’he adonat que la coherència personal, és l’únic que et fa creïble i que ajuda a créixer. Per això avui em proposo millorar aquelles coses que crec que he descuidat, que he deixat arrossegar, que he deixat perquè el ritme de la societat així m’ha fet creure. M’he adonat que no hi ha innocència per defensar una mala salut a causa d’un mals hàbits.  

Per això cal cuidar el cos, la ment, l’interior... per estar millor i sobretot d’aquesta manera podrem estar millor amb nosaltres mateixos i això ens ha de permetre estar millor amb els altres.

Desprès et convido a implicar-te amb el teu entorn, a fer alguna cosa altruista i solidaria, d’aquesta manera reforçaràs aquest jo i podràs projectar  una vida amb un sentit més humà.

Encara que ho sembli, no pretenc fer un llibre auto ajuda, no és el meu fort! Però gent, unes vacances m’han servit per reflexionar sobre la meva salut i m’he adonat que si dediquem una mica del nostre temps a fer esport, fer una millor alimentació, mica en mica un es sent molt millor i una mica un recupera la il·lusió per coses tant absurdes com tenir un hort, fer una cursa, que la bici és més divertida que el cotxe, en sentir que no hi ha distancia llarga ni reptes insuperables i sobretot que encara avui, tot i parlant del jo, tinc més ganes que mai d’unir-me a la lluita per canviar aquest món.