No entenc el capitalisme!

Esta clar que el món avançat, avui tenim més mitjans per curar malalties que ahir ens feien morir sense esperança, tenim més medis per tenir una vida més amable...

Però la vida continua sent dura per la majoria de persones de la nostra mare terra i malauradament pitjor per la resta d’essers vius, on el seu futur esta en mans de despostes, que res els importa el demà.

Nosaltres no som menys responsables d’aquesta deriva, nosaltres som tant responsables que avui el futur sigui negre per les noves generacions.

Per això estic convençut que en l’amor, la consciencia que existeix dins nostre, estic convençut que encara podem trobar dignitat per canviar el rumb d’aquest planeta.

Avui, toca alçar la veu, per dir prou d’un món replet d’esclavitud.

Potser, el més sensat, es senzillament es el retorn a un món senzill, on el bé comú, sigui un valor present en cada persona. Si desitgem amb el cor, que tothom tingui dignitat, que tothom tingui dret a ser feliç, que tothom tingui l’oportunitat de construir el seu futur i el seu present. Potser deixarem enrere el desig de posseir bens que fins i tot son còmplices de l’explotació.

Que ens fa pensar que si hi ha gent que pot viure amb mil euros algú ha de viure amb deu mil euros, quina norma absurda i racional, ens porta aquesta absurda conclusió.

Quina llei permet, que així gent en la misèria i  persones que especulen per ser milionaris.

No cal que ningú m’expliqui el funcionament del capitalisme.

Però, de veritat, no entenc aquest sistema...

No entenc que aquest món, hi hagi qui cregui que pot destruir el planeta, convertint els boscos en deserts, no m’entra al cap fer dels mars i oceans cementiris nuclears, abocadors de residus, no comprenc l’energia nuclear de cap de les maneres, no comprenc que un jugador de futbol per fer un anunci publicitari cobri una fortuna i una dona de la India tingui que estar esclavitzada fent aquest preuat anunci...

Som capaços d’apreciar la bellesa de la luxúria, de cotxes luxosos, hotels de cinema, mansions... Però som incapaços d’admirar la bellesa dels paisatges que ens brinda la nostra terra, som incapaços d’admirar la riquesa cultural dels altres, de gaudir de coses tant senzilles,  però que són insuperables, hi ha coses que et fan ric en l’anima i que ajuden a ser lliure i feliç.

Avui, estem més aprop de la fi d'aquest món tant injust, és un desig però també cada dia més real.