Demano perdo, perquè no sempre estic a l’alçada de les circumstancies.
Perquè hi ha dies que passen coses, que soc incapaç de canviar.
Hi ha dies que la realitat supera la ficció.
Hi ha dies que un no es suficient bo, per contrarestar els contratemps que viu aquell infant.
Ja dies que perds les batalles i es fa tard per fer conquestes inaudites.
Perquè hi ha dies que veus que l’entorn es massa destructiu.
Hi ha dies que no se connectar, que no aconsegueixo que els infants es sentin suficientment estimats per suplir l’amor que manca a la llar.
Ja dies que veus escapar l’adolescent rebel i ja es massa tard per aturar el que ja es un delinqüent juvenil.
Ja dies que he de llençar la tovallola i deixar fer a la marginalitat.
Dies en els que les injustícies dels adults que maltracten als més innocents, són impunes davant la legalitat.
Demano perdo, quan soc incapaç de protegir aquests petits innocents de les injustícies que els i toca viure.
Perquè cada dia hi ha coses invisibles que passen.
Existeixen abandonaments emocionals que vulneren els drets dels infants.
Però avui, torno a la trinxera convençut de que res esta perdut, que encara hi ha temps de lluitar i posar amor en les ferides d’aquells que encara hi ha temps per educar en la felicitat.
1 comentari:
Encara hi ha temps... Clar que n'hi ha. I mentre segueixin existint infants i gent que se'ls estima, seguirà haven-t'hi temps. I nosaltres... Tenim tota una vida per seguir lluitant en les trinxeres de la injusticia i un cor més fort que la desesperances i els fracasos!
I sí, hi ha dies i dies... Però el que és important és que segueixin haven-t'hi dies!jeje =D
Publica un comentari a l'entrada