He tingut la sort de cooperar en projectes internacionals en països en vies de desenvolupament en concret a Cuba, Equador i Marroc. Al principi d’aquestes experiències anava amb una intenció molt ambiciosa, que era ajudar a la gent més pobre.
Malauradament moltes persones que hem anat a fer cooperació, hem anat amb la falsa idea d’occidentals que sabem molt i que podem aportar moltes coses.
Aviat, aprens que aquella gent tant pobre et dona grans lliçons i que allà l’únic que passa es que aprens a veure l’ estúpida conducta de la societat occidental.
Recomano participar en intercanvis, en projectes de cooperació nord-sud, si voleu anar aprendre, a viure una experiència de sensibilització, a conèixer de primera ma les injustícies d’aquest sistema capitalista i salvatge.
Ara si voleu ajudar al desenvolupament d’aquest països. Us recomano que us quedeu a casa vostra i feu altres coses més senzilles per acabar amb la fam, amb la guerra, amb la pobresa.
Quan posis els teus diners, en un banc, a part de mirar el que més interès et dona, informat que fan amb els teus diners, perquè potser perquè tu percebis un 7 % d’interessos dels teus estalvis, hi ha inversors que amb els teus diners estan especulant amb el blat un producte de primera necessitat en països anomenats del Tercer Món. O potser participen d’accions en empreses que inverteixen en armament, armes que serveixen per posar-les a disposició d’aquest dictadors que oprimeixen els pobles, sempre emparats de la nostra gran democràcia.
El teu consum irresponsable, des localitza la producció, generant producció en països on els drets del treballadors no existeixen, aquestes empreses que exploten infants, dones i homes en situacions d’esclavitud, ho fan així gràcies a que amb els nostres diners participem d’aquesta acció.
Cada cop que en nom de la comoditat, el desenvolupament, malmetem el medi ambient, sense pensar en reduir el nostre impacte ambiental, condemnem al món a extingir més ràpida la vida. Reciclar, reduir el consum d’aigua i d’energia, reutilitzar aquelles coses que llençaríem però que potser algú les necessita. El transport col·lectiu, la bicicleta, anar a peu...
Per això et demano que si vols fer alguna cosa per fer un món millor actua amb aquestes petites accions, posa els teus diners en una banca ètica, consumeix allò que necessites, amb responsabilitat, intenta allargar la vida de les coses, comparteix, desplaçat amb transport públic, comparteix el cotxe, ves amb bicicleta, fes un donatiu a una ONG, escriu una carta al president i exigeix el 1 % del PIB al desenvolupament, exigeix que no fabriqui armament per vendre al tercer món, inverteix els teus diners en cultura, en alimentació de proximitat, en potenciar el consum just. Poc a poc aconseguiràs canviar als que avui no són sensibles, cada dia hi ha més gent disposada a lluitar per les coses que no són justes.
Viatjar al sud, m’ajuda’t a posar nom i cara aquest que pateixen aquestes injustícies, m’ha permès que el meu cor es solidaritzi amb aquestes causes, he après a no jutjar i comprendre que hi ha una conspiració per sustentar aquestes desigualtats.
Ara crec que en la pròpia cooperació del Sud, estic convençut que les revoltes, son el principi d’un nou món, on res serà fàcil, però el Nord esta en alerta, ara podem començar a canviar abans de que sigui massa tard.
1 comentari:
Genial Sergi!
Certament el millor lloc per on començar a "fer cooperacio" (etiqueta que tothom vol penjar-se) és des del quotidià particular de cadascú.
Però abans d'això cal deixar de banda el nostre absurd etnocentrisme que ens porta, entre d'altres coses, a obligar a dones a no dur vel en nom de la seva llibertat.
Tenim molta feina a fer!
1abraçada
Publica un comentari a l'entrada