Cada experiència que tinc amb el món polític, amb el món de la banca, em porten a la reflexió profunda de que aquest ferotge sistema ens arrencat l’ànima i l’ humanitat.
Són persones disfressades d’amabilitat, de bones paraules, de correcció, de control.
Mai admeten que han fet les coses malament, mai demanen perdo.
No assumeixen responsabilitats, ells decideixen sempre, i els altres acaten.
Un joc injust.
Desprès hi ha agents per sota, d’aquests llepen per quatre duros... En el qual m’incloc.
“Ojala!” Tingues coratge per denunciar amb força el que no es just, tant de bo, tingues coratge per assumir les bufetades que t’esperen desprès de dir la veritat vergonyosa.
No tinc coratge, per treure aquestes monedes que donen una mica d’esperança alguns que m’animen a continuar.
Quin món més pervers, on la solidaritat també esta en mans dels poderosos.
I les masses estan adormides, esperant a que els que han arruïnat el sistema del benestar, ens portin a temps millors.
Cada dia, soc més part d’aquesta massa adormida incapaç de reaccionar aquesta submissió.
Toc – Toc! Desperta! Toc – Toc! desperta!
Coratge, malgrat el contratemps d’aquest món incert!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada