Que tinguem sort

Hi ha moments que t’aferres a les persones que estimes, i quan el món sencer em vol convèncer de que m’equivoco, jo continuo pensant que la vida esta repleta d’oportunitats per ser feliç, i que no hi ha una sola manera d’estimar.

Estem tant abocats a l’egoisme, que confonem amor amb possessió i dependència.

Cada dia estic més convençut que no es la societat que esta malalta, son la majoria dels individus que tenen una salut mental lamentable i es aquest fenomen individual que emmalalteix el món.
Hi ha tantes closques, tants murs, tant dolor dins nostre, que preferim amagar-ho dins nostre.
Hi ha tanta por a sofrir, que a vegades tant sols per aquesta por, o perquè la vida no sempre ens trobem les coses com volem, doncs que decidim renunciar. I llavors succeeix el gran drama que perdem l’oportunitat de viure la vida.
Així que m’apunto a ser valent, acceptar les coses com son, sense lamentar-me, perquè tot plegat val la pena i la sort m’acompanya per tot el que tinc. T’apuntes a un món diferent?
Se que insisteixo molt, però l’amor, el canvi en un mateix, es l’únic camí que ens queda per reconstruir un dia gris i fer un món més cordial i amable.