Carta oberta als politics.

Vosaltres heu perdut l’oportunitat de que cregui en la vostra voluntat de servei al poble. M’esgarrifa tants politics preocupats per això de les quotes de poder, tant absorbits pel partidisme.
Em sorprèn la vostra constant connexió amb el poder econòmic.
Aquesta democràcia és un engany que us heu inventat, em sento enganyat perquè els que governeu sempre sou els mateixos, i sempre es el sistema que ens imposa unes regles de joc.
Sou una classe privilegiada, preocupada per els protocols, la vostra imatge, els vostres gabinets que res tenen a veure amb la política per les persones.
Cotxes oficials, xofers, guardaespatlles, fins i tot en els ajuntaments.
Crec que qualsevol governant encara que sigui un regidor, un alcalde, un conseller, un diputat, president...
No hauria de malbaratar els diners públics, mentre hi ha persones vulnerables a causa d’un sistema massa injust.
Que ha canviat? Que ara podem votar? Que representa que jo puc ser vosaltres? Que ara em puc expressar lliurement?
El que abans fos terrible, no justifica aquesta classe política.
Crec que els ciutadans ens mereixem molt més.
Governi qui governi dema, no serà prou valent.
Tots, sou deutors. Tots deveu, a algú, haver arribat on heu arribat, aquest us fan titelles.
Una societat sense prioritats i que creu que els recursos son inesgotables, converteix el nostre entorn en un caos.
El sistema del benestar, no justifica les mancances socials.
Crec que ens cal un projecte, per fer autosuficients a les persones. Es desolador, sentir als experts, parlar dels usuaris crònics de serveis socials. Em sembla un insult tant gran.
Serveis socials esdevé avui una malaltia per moltes persones. Tot això es per aquestes politiques populistes, que busquen el vot fàcil.
Els politics que parlen del fet migratori, com un crim. Aquest, no es mereixen cap mena de respecte.
Ja no crec en aquest sistema, no crec, perquè no em convenç que la teòrica voluntat de la majoria justifiqui tanta indignitat.
Els vostres problemes, son els vostres problemes.
Estic disposat a sentir, els insults més grans. Però a mi aquesta colla de burgesos, no tindrà la meva vehemència, retorneu al poble el que es del poble i gaudiu de les vostres misèries materialistes.
Vosaltres sou els criminals, vosaltres sou els que manipuleu, els que permeteu que s’especuli amb la cosa més sagrada d’aquest món que és el menjar, vosaltres sou els que permeteu als rics, totes les comoditats, vosaltres sou els que feu cada dia el genocidi de que milions de persones moren per fam, guerra i malalties curables.
Tots sou, fills d’aquesta gran mentida imperialista.
Que us heu pensat? No es vostre el dret de prendre els drets de les persones.
Heu inunda’t el món de por. Però vull que sapigueu que el món canvia!
Ja no votaré els menys pitjor perquè m’han demostrat ser els pitjors de tots, ja no votaré en blanc per caure en l’oblit dels resultats, ja no votaré, perquè no vull ser còmplice d’aquest engany.
I estic tant defraudat, que quan a les properes eleccions, quan el Montilla, el Mas, el Laporta, l’Herrera, la Camacho, en Rivera, el Carretero,el Puigcercós o el “Pericó de los palotes” proclamin el seu bon resultat i estiguin especulant amb el futur govern, jo baixaré el volum del televisor, i veure un gràfic que dirà que més del 50 % dels votant no han anat a votar, i llavors un tertúlia que jo no podré escoltar, titllarà aquesta baixa participació d’una irresponsabilitat i de una omissió d’un dret i deure. En canvi jo somriure, perquè em sentiré dels que em guanyat, els indiferents, que ja ens dona igual qui governi, perquè tots esteu al servei del poder i d’aquest gran sistema.
No us puc dir del cert si votaré o no. Escoltaré un cop més, però moltes coses han de passar perquè retorni la confiança amb aquest politics sense dignitat.