La màgia de ser un infant.

Maleeixo als que demanen als infants que es comportin als nens i nenes com adults. Els que no saben admetre que a dies fan coses bones i altres dolentes sense més maldat que la de dir que volen que algú estigui al seu costat per créixer i ser estimats.

No podem condemnar a un infant, amb el constant judici i etiquetant-lo.

Estic cansat de veure com els adults fan atrocitats amb els més petits, com s’abandona al tresor més preuat del nostre món.

Prou! D’acceptar aquesta vulneració, d’acceptar aquest maltractament, aquest abús...

No pot haver un món just i digne, si encara hi ha infants a casa nostra i fora, que viuen sofrint el dolor provocat pels adults.

Els infants son el reflex de la nostra societat adulta, aquest mirall reflexa persones que caminen sense rumb.

Massa infern per petits tant innocents, massa persones que toleren aquestes realitats, massa por als que vulneren els drets dels infants, massa complicitat amb els malparits que trepitgen als més petits.

Fart  de sentir condemnes aquesta adolescència tant castigada per la societat del consum.

Trist de veure educadors i educadores sense esperança.

Defraudat amb els politics que no inclouen propostes per aquesta infància, que fins i tot quan parlen d’ells, o fan amb un llenguatge d’adult.

Cansat de veure pares i mares incompetents, incapaços de donar amor i comprensió.

Que s’alci la veu dels més petits, que prenguin el carrer, que cridin ben fort pels seus drets, que juguin i riguin, ells són l’esperança d’un món millor.