El Nacionalisme Català i el Nacionalisme Espanyol, són dues realitats existents entre el ciutadans que habiten i viuen a Catalunya.
L’odi entre uns i altres deixa cec a les persones que conviuen en un mateix territori geogràfic.
La cultura, la llengua, la història dels pobles hauria de ser respectada sempre.
No hi ha un projecte polític, capaç d’integrar a tots els que vivim en aquesta terra prospera.
Perquè Catalans som tots i totes els que vivim en aquest territori.
Per una banda existeix, un estat, hereu del franquisme. Que ha estat incapaç de restaurar aquella república que un dia va ser arravatada amb molta sang i mort.
Aquesta Espanya Constitucional i Monàrquica, esvaeix la possibilitat que la diversitat plurinacional de l’estat sigui possible.
Les propostes independentistes per Catalunya, creixen en aquesta Espanya tant preocupada per la unitat de l’estat, que esta disposada a fer ús de l’exèrcit per defensar la seva indivisible nació.
Catalunya, terra d’ acollida, te una gran diversitat de persones. Persones d’origen andalús, extremeny, murcià i evidentment a arrels profundes amb les seves terres d’origen. A més a més ara tenim persones d’altres procedències que són del Marroc, Equador, Senegal, Bolívia, Gambia, Romania...
Però dins d’aquesta diversitat, amb sentiments tant oposats, no hi ha reconciliació possible?
M’entristeix quan hi ha gent que renega de la llengua que ofereix Catalunya, quan renega del sentiment nacional que ja darrera, però també poso al mateix lloc al radicalisme independent que vol exterminar aquest sentiment de persones que es senten espanyola.
Podem parlar, de que es tracta de sentiments, d’economia, de democràcia, de justícia social...
Però darrera dels estats, començo a comprendre que hi ha persones que s’aferren al poder. Aquest poder, esta al servei dels bancs, les multinacionals, de les persones que més tenen.
Mentre la gran majoria del poble som treballadors, i ens uneix els salaris precaris, les hipoteques, la inestabilitat, l’esclavitud del treball i pagar impostos per mantenir aquest sistema del benestar.
El patriotisme hauria de començar per no permetre que els estats estiguin al servei de gent que els importa ben poc els interessos de la gent que viu al seu país.
A cas el president de Telefónica España, és un patriota quan subcontracta empreses sud-americanes per fer de recepcionistes perquè és molt més econòmic.
Aquesta lacra, Banco Santander, Endesa, Repsol... són maquinaries perverses que utilitzen a les persones per beneficiar-se.
L’autèntic patriotisme hauria de ser, per donar al poble la capacitat de esdevenir ciutadans feliços i que aquest tinguin la possibilitat de viure amb dignitat, implicats i compromesos amb la ciutadania.
Un poble on l’exclusió social es combatis amb eficiència. A la meva ciutat hi ha centenars de persones que viuen al carrer, però hi ha milers de vivendes buides, que no viu ningú.
Si el 80 per 100 de la població oblidéssim les petites diferencies, sortíssim al carrer a dir prou, a defensar la nostra dignitat, a no tolerar les desigualtats, a exigir als que més tenen que cal un canvi social compromès amb el seu poble i els pobles més pobres del món.
Jo he imaginat que un dia treballaré 20 hores a la setmana, tindre una vivenda perquè serà un dret, i ningú podrà tenir cases i pisos amb finalitat d’especular, això serà un delicte.
Una societat al servei de les persones i de l’entorn, no pas al servei del consum.
I els rics? Aquesta minoria? Seran respectats, però cada dia se’ls recordarà que són privilegiats perquè van ser afortunats dins un sistema injust i pervers. Hauran d’aportar més que ningú, hauran d’estar compromesos amb el territori i els seus valors, respectant els drets humans aquí i allà.
I dels sentiments, serem prou lliures com per sentir-nos catalans o espanyols, ningú tindrà dret a oprimir, però tothom estarà convidat a estimar les llengües, la cultura, el coneixement de les dues nacions. I un dels valors de la nova constitució hauria de ser el respecte a l’altre i la cultura de la pau com eix vertebrador d’aquesta nova ciutadania integradora i cohesionada, perquè serem un poble amb dignitat.
Així que inventem alguna cosa nova, que no estigui contaminada pels mitjans de comunicació, pels partits politics, sortim al carrer i diem prou a la perversió i la manipulació.
5 comentaris:
és la primera vegada que llegeixo un blog sensat sobre el nacionalisme , sense passió amb arguments simples solids, caldria un dia que gent que pensen així comencen a fer sentir la seva veu.
vaig estar a la mani de dissabte, he desitjat des de les 81/8 final que Espanya guanyi la copa perquè ho mereix i és el més fort . No podem deixar que els politics extremistes de nacionalismes espanyols ho destrueixen.
Espanya necessita una altra constitució ja s'ha acabat la transició a la democracia el que cal fer realitat el que l'Estat és plurinacional més preparat a un pacte d'Estat federal o confederal.
Asen... no fem demagògia... No barrejem conceptes. Una cosa és la pobresa que hi ha al món... una altre és la crisi, i una altre cosa és l'imposició de l'estat Espanyol a Catalunya.
Pel tema de la selecció espanyola, m'era indiferent el que fes... tot i que pel que suposaria després( i va suposar ), preferia que no guanyes. Al final, m'en vaig alegrar pels jugadors, perque la major part d'aquests es veuen bons xavals... però baja... Una mica d'indiferència.
Demagogia? a mí em dius demagog?
On he utiltzat la paraula crisis.
De fet faig una critica a l'estat central, però també a la clase politica catalana.
En tot cas no em mereix replica, el comentari de demagog.
El futbol per mi es una lacra.
Gandhi, agraeixo els teus comentaris, no se quin es el model estatal, malauradament nomes expreso la tristesa de veure un poble el català tant dividit, i el que dic, es que primer som el que som treballadors explotats i sobre això l'estat català que planteja?
Asen, la solució és la independència. A partir d'aquí tot s'arregla. La gent es deixa manipular, tant a una banda com a l'altre. Es permet l'emissió de canals com T5, A3, Intereconomia o la del Losantos.
Espanya viu de la crispació amb Catalunya i el País Basc.
La solució, independència. Llavors ja no podran dir-nos res, ni nosaltres a ells. No hi hauran excuses.
Pd: com molt bé dius, tots els mitjans de comunicació no serveixen per a res, només per manipular l'opinió pública.
Necessitem una ciutadania, amb prou criteri, amp prouta capacitat critica, com per desenvolupar el seu propi pensament. Tot i així comparteixo amb tu, que qui domina el cotarro també domina els mitjans de comunicació que avui per avui distorcionan la realitat i la manipulen.
A mi la independencia m'esta bé, però no estic tant convençut de que despres s'acabaran els problemes.
Per això crec que el tema es masa complexe i al final les persones que vivim necessitem propostes que ens ajudin a tirar endavant!
Publica un comentari a l'entrada