Les meves paraules del 20è.

Bona nit a totes i tots,

Gràcies per ser aquí avui, gràcies per haver contribuït d’una manera o altre a fer possible aquest història de l’Esplai, de la Gresca, de l’Esquitx.
Vull agrair la presencia avui d’alguns representants d’esplais, de la Zona 12 i del Moviment que han volgut estar presents avui. Gràcies per estar en dia tant important i perquè junts sabem que podem col•laborar, donar suport i anar a més.
Fa quatre anys em van demanar treballar a l’esquitx, l’objectiu era clar, ajudar a l’entitat a sortir dels moments difícils que estava passant.
Us confesso que vaig tenir els meus dubtes en que en ens podríem en sortir, però desprès de quatre anys, jo personalment estic una mica content fins on hem arribat.
Mireu, se que si avui algú entra a l’esplai el veurà canviat i si passeu una estona direu, que ja no es el mateix d’abans.
L’Esquitx, és així, dinàmic, innovador, sensible als canvis socials, compromès amb les persones més vulnerables, positiu davant les noves realitats i atent a les necessitats dels infants i joves. Ho és ara i ho ha estat sempre.
Recordeu? Un esplai que neix al centre de la ciutat i un dia es decideix anar a Can Rull... Però l’esquitx és la suma de petits gestos, de petits canvis, que han fet que durant 20 anys, arribem a ser una entitat transformadora, amb compromís social, amb forces per educar a tothom i obert a la societat en que vivim.
Avui tots o la majoria sabeu que l’entitat s’ha professionalitzat, es cert alguns som privilegiats perquè ens guanyem la vida amb aquest ofici d’educar i en un context no formal. Deixeu-me afegir que encara la nostra tasca no es gaire reconeguda, malgrat l’exigència de titulacions i experiència que ens sol•licita l’administració.
Però encara avui convivim amb aquest esser estrany, aquest bitxo en perill d’extinció, que alguns s’atreveixen anomenar voluntari.
Mireu jo diria que és admirable aquelles persones que fan amb molta professionalitat un servei als altres, desinteressadament, amb l’únic objectiu de créixer, de compartir, de donar als altres, de posar-se a l’alçada d’un infant i escoltar el que li passa, jugar amb ells...
Però mireu a banda de si un cobra o no per estar a l’esquitx, us diré que només m’admiro de la gent amb vocació, que val, que te un compromís no amb l’esquitx, sinó amb el món, que creu realment que l’educació és un mitjà per canviar el món i que el nostre estil educatiu és vàlid per transformar aquesta societat espatllada i cada cop més malalta.
Estem convençuts que jugant, que construint un temps lliure amb sentit, amb valors estem començant a canviar les coses.
El primer que canviem som nosaltres mateixos, la realitat ens canvia... Al nostre esplai venen nens i nenes amb realitats molt dures, però si passeu una tarda amb nosaltres, veureu somriures i és cert a vegades llàgrimes, però és un lloc on els infants tenen afecte, tenen algú que els acompanya, on poden parlar amb llibertat.
I quan portes 4 anys, i cada tarda surts de l’esplai, i t’adones que un cop més una nena o un nen et donen una lliçó, és quan t’adones que això almenys m’ajuda créixer i ha ser feliç.
Tinc amics, que em tracten una mica de Millet, perquè sempre explico han donat una subvenció per aquí o per allà...
I és pensen que vivim molt bé, jo ho deixaria senzillament que vivim.
Mireu la clau de molts convenis, de moltes subvencions, venen perquè formo part d’un equip increïble, no se si és el millor, però creieu-me que en lloc he treballat amb més il•lusió i amb gent tant fabulosa.
Totes aquestes persones em fan creure amb el que fem, em fan lluitar per cada un dels projectes, em fan creure que cal cercar justícia social, que cal garantir els drets dels infants, que vergonyosament encara avui, al barri de Can Rull hi ha infants i adolescents en una situació de risc social. Però els politics ens parlaran d’altres coses, venen es fan una fotografia i ja han fet tot el que tenien que fer. Però nosaltres cada dia els recordem, que cal més acció i més educació, els recordem que un infant no pot ser exclòs de les activitats de colònies, casals, esplai, extraescolars, perquè encara avui, aquest és una activitat per privilegiats.
I això no és un problema secundari, avui molts nens no troben en les seves llars, l’afecte, els valors, l’atenció que és suposa que haurien de donar la família i en aquestes circumstancies l’esplai és una de les millors opcions per transmetre valors i contribuir al creixement personal.
Som una alternativa a molts dels problemes de la infància, no per prevenir, sinó per ajudar des d’ara mateix a ser feliços als nens i nenes.
Però abans d'acabar, deixeu-me agrair als meus companys d’ara i d’abans la tasca que heu fet, almenys amb els que he compartit un llarg temps... se que corro el risc de deixar-me algú, però a tots el meu agraïment sincer i enorme.
Començaré per les activitats de l’Escola:
Una activitat que es part de la nostra entitat, perquè vol transmetre una manera de fer molt nostra i se que no sempre és fàcil, que és un treball en la solitud.
Vull donar gràcies a la Bet, per posar vocació a les coses sencilles però veritablement importants, per no escapar ni un sol instant per viure la vocació d’educar, creu-me tens fusta.
Gràcias Maria V. Per el teu art i la teva capacitat de posar imaginació i motivació a les coses que fas, gràcies.
La Cristina, gràcies per ensenyar-me que mai es tard, que els somnis són possibles, que l’esforç te recompensa i malgrat ja no treballes amb nosaltres se que el teu compromís amb l’educació és per sempre més, jo de gran vull ser com tu.
Lidia, els casals sense tu, no serien el mateix, ets “canyera” com tu sola i si a més ets la meva companya de colla, m’ho passo bomba, així que m’alegro de comptar amb tu un any més.
Cari L, agrair-te aquest anys de casals, la mestra que durant molts anys ha decidit no fer vacances, de veritat que has estat un referent de gran vàlua, la teva trajectòria en l’educació ens ha enriquit.
Continuo per les colònies,
Manel, donar-te les gràcies per estar sempre disposat, amb ganes, amb il•lusió, gaudint com un autèntic infant.
Toni, em quedo un any més amb les ganes de compartir amb tu unes colònies d’estiu, però gràcies per compartir un trosset d’aquest camí, per l’ implicació en la preparació del 20è .
Rafa, donarte les gràcies per ajudar-nos en moments complicats en les colònies i estar present.
Jordi G, gràcies per la teva constància i entusiasme amb la que vens a l’esplai.
Cebri, ufff... que difícil tiu, ja saps per mi ets el Risto de l’esplai... borde i follonero de mena, però al final m’has demostrat que ets un bon paio, que l’estima per l’esquitx es enorme i que en el fons m’estimes.
Miriam i Sonia: Avui no sou! gràcies per donar-me esperança que els joves no és cap causa perduda, que el vostre compromís ha estat exemplar.
Jordi P, gràcies per acceptar el repte de venir de colònies, per ser avui, per deixar-te endur, et garanteixo que res d’això et deixarà indiferent.
Maite i Bernat, gràcies per ser-hi i ajudar a tot el que podeu.
Albert, gràcies senzillament per confiar sempre en mi, per ser sempre al meu costat, per ser fort en els moments difícils, per creure en la divina providència sempre, per no esgotar-te mai, per ser comprensiu, per exigir-me sempre que les coses es poden fer millor, per ser el gran barrufet de l’esquitx, gràcies.
A l’Arnau G, vull agrair la seva dedicació altruista a fer la millor web que podíem aspirar a tenir, aquesta eina és un esforç que ens ajudat a millorar la comunicació, a fer present la nostra tasca, a ser més visibles, el teu gra de sorra, és increïble, gràcies per ser avui aquí.
Ara vaig a les activitat de diari, aquest gran fenomen...
Monica gràcies per acceptar els reptes, per l’energia que despertes amb els infants, per estar sempre disposada i fer de la teva feina una alegria.
Eva, gràcies per acceptar totes les paranoies que et proposo, una psicòloga a l’esplai, al principi ens va costar, però cada dia flipo més amb la teva tasca, amb la teva valentia, gràcies per aquest grans progressos fets, ets un exemple de superació.
Maria, gràcies per recordar-me que la fe existeix, que quan menys t’esperes pot parar de ploure i sortir el sol, gràcies per posar màgia sempre al que fas i ser sempre al meu costat.
Cari R, gràcies per fer realitat un projecte difícil i sobretot per atendre tu sola a més de 50 joves en poc d’un any, admiro la teva professionalitat i la teva vocació.
Sonia P, gràcies per aparèixer una dia per l’esplai, gràcies per tornar, gràcies per la teva entrega, vocació, m’encanta els grans valors que portes a dins.
Anna S, crec que tot això no hagués estat possible sense tu. La teva professionalitat i humanitat, es excepcional. Gràcies de veritat per la teva dedicació, per haver cregut sempre en el projecte, de cercar sempre l’excel•lència, per formar equip i complementar-nos sempre. Per la força que tens, ens serio per molt que m’esforces no trobaré mai les paraules justes per donar-te les gràcies i agrair tot el que has fet.
A tots vosaltres els que esteu i no esteu avui, gràcies pel vostre temps, gràcies pel vostre bon cor, per fer i ser esplai.
Felicitats a tots i totes per aquest 20 anys.