Fracas?

Es molt important, saber sempre, fins i tot quan aconseguim la fita de l’èxit que arribarà moments difícils. És una sensació trista, on envaeix la por, la inseguretat, la ràbia, la insatisfacció...
Quan un arriba al fracàs personal, crec que val la pena admetre els errors i ser responsable. Potser arribat l’hora d’assumir que un no pot vèncer sempre.
Desprès d’una tempesta, cal allunyar-se, prendre distància, reflexionar sobre el succeït i aixecar-se amb empenta, amb la lliçó apressa.
Ara recordo les paraules, d’un d’aquells caps savis, d’aquells que cada dia costen més de trobar en el camí, i em deia, Sergi ara tot és alegria, però vindran temps difícils.
Aquesta és la saviesa de saber, que ara toca plorar, però un altre cop ens alçarem.
La humilitat ens fa parar els cops més suament, que quan un actua amb superioritat, aquest els grotescos i prepotents, quan cauen, el cop és massa fort.
Avui he caigut a baix de nou. Però m’emociona saber, que la meva anima encara te força, tinc corda per lliurar mil batalles més, encara no he après la lliçó i necessito molt més esforç, per arribar de nou al cim i aquest cop, el cim és més alt.
Tinc un somni, tinc un rumb, tinc una esperança , tinc confiança, tinc una maleta repleta de recursos, tinc el tresor de persones que cada dia m’acompanyen i m’ensenyen a viure millor.
Accepto que avui he fracassat, ho accepto. I ara se que s’obra una nova oportunitat i sobretot he crescut.