Nadal

M’agrada aquesta història, perquè parla d’un nen, un nen que torna l’esperança al món.

Un nen anomenat Jesús, fa que cada any per aquestes dates, el món visqui una màgia especial, i amb sinceritat m’agrada que aquest nen sigui fill d’una parella humil.

Nadal, és avui un temps de consum, de llums... Però aquell primer Nadal, no havia més llum que la de les estrelles i la lluna.

Per mi Nadal, em produeix un somriure, de com aquest personatge, que desconec si la seva mare era verge o no, o si al tercer dia va ressuscitar. Però un home que servia als altres, un nen que ja escoltava als savis quan era un marrec.

Quan anaven apedregar a una dona per adulteri, ell va aturar als malparits d’homes i els va dir qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra, i la va defensar.

Va estimar a una puta. Sense per això ser un putero.

Va escridassar al mercaders que feien negoci al temple de Déu i en els fons els que estaven fent negoci en nom de Déu.

Va estimar als leprosos. Va dialogar amb gent de totes les menes, fins i tot aquells que la seva societat marginava.

No se si va multiplicar els pans i els peixos, i si va fer que l’aigua fos vi, però era un tiu que la festa la vivia.

No tenia por als poderosos, i els denunciava públicament.

Jesús  que va dir que qui volgués entrar al regne de Déu que es faci com un infant.

Ell es va convertir en un home perillós, perquè va demanar dignitat pels pobres, pels malalts. Perquè feia evident la pobresa espiritual dels més rics i de la seva profunda hipocresia.

El van penjar d’una creu, els seus millors amics el van abandonar. I ell encara així els va perdonar.

Quin paio, aquell Jesús que neix de nou avui... i alguns es queden amb la banalitat del Nadal que el Corte Inglés ha inventat.

Jo no se si va ressuscitar al tercer dia, si es va enlairar... l’únic que se, és que aquest home va revolucionar el món i el seu missatge perduda pels segles dels segles, però avui, encara avui, ja qui te por del seu missatge, i fins i tot ja poderosos que l’utilitzen per justificar el seu poder i la seva injustícia. Jo no necessito veure per creure amb ell,  perquè es igual el que diguin, lo essencial és invisible, per tant jo crec que aquest és el que ens porta l’esperança i que ens demana que actuem, que lluitem, que estimem i que fins i tot que portem la nostra vida a l’extrem i si cal morim per la justícia social.

Som al 2009, i portem 2009 anys celebrant el naixement d’aquest tipus tant peculiar. No tots com ell voldria, però ell és viu.  Us desitjo a tots i totes BON NADAL!