De l'adversitat a l'amor

Avui he col•laborat fent una petita xerrada sobre voluntariat a uns alumnes de 15 anys, a més de jo han xerrat 3 persones més d’altres ONG, una d’elles m’ha omplert d’energia, la Pilar ha explicat que ella va anar a parar a una fundació que treballa per les persones que pateixen malalties neurològiques, ha explicat que ella va anar a parar aquesta entitat a causa de que el seu marit va patir una demència, i va acudir per rebre ajut, de com cuidar millor del seu espòs i de com afrontar emocionalment la malaltia del seu home

Fa un any el seu marit va morir a causa de la malaltia degenerativa. L’escoltava i pensava que dur a de ser afrontar aquesta malaltia amb la persona que has decidit estimar tota la vida, aixecar una família... Aquesta dona podria estar enfonsada, desanimada. En canvia avui estava asseguda davant d’aquells joves, transmeten esperança, explicant que ella havia optat per ajudar altres, donar suport altres famílies.

Aquesta dona, amb la seva fortalesa ha fet de l’adversitat, d’un contratemps, una oportunitat per continuar vivint amb un sentit, continuar unit aquella persona que estima.

La senzillesa d’aquesta experiència m’ha despertat esperança en la grandesa de l’amor i que ja gent que demostra que a la vida sempre s’ha de lluitar per la dignitat de les persones.

He sentit molta admiració per la Pilar i m’ha fet adonar-me que la felicitat tant sols depèn de nosaltres mateixos.