Parlant de Déu.

Si no existeix un Déu, la vida és justa? Se que molta gent amb bon cor, viu amb negativitat la religió. Els testimonis de molts líders e institucions religioses, deixen molt que desitjar.

Us confesso que ja cops que m’agradaria renegar de la meva fe, dels meus vincles amb la religió, fins i tot creure que desprès de la mort ja no hi ha res, i res no pot pensar ni patir. 

Jo he tingut la sort de viure la felicitat i per mi el cel ja esta guanyat amb aquest poquet de vida. Considero que per mi a valgut la pena viure ni que sigui fins els dia d’avui, encara que dema ja no continuí la vida per mi.

Però ... que passa amb els ningú? Amb els que han patit la desdita de la injustícia de la humanitat? Que passa? amb els milions de nens que han mort avui per causes de la fam, la guerra...  Les dones que han viscut submises als homes sense escrúpols? Que passa amb els innocents que ja han mort en la guerra? 

Pels que ja no estem a temps de canviar les coses, dels que ja han estat condemnats al sofriment... ja esta?

Ells em donen fe, els ningú em traslladen a Déu, perquè per ells i nomes per ells ha d’haver una segona oportunitat, només per ells ha d’existir la justícia, només per ells ens mereixem una altre vida.

Confesso que estic confós, que ja no se com anomenar-te, Jesús, Mahoma, Ala, Yave,  pare, mare, Karma, Buda... Perquè el que els homes fan difícil, ells ho fan senzill i al final la millor pregària és estimar a l’altre, tal com es ell. Molts els que critiquen totes les religions, però són pocs els que aprofundeixen en els seus llibres, en molts dels valors humans que recullen.

Agraeixo als homes i les dones que m’han ensenyat a estimar Déu, no al que jo m’he inventat, però sí el que el meu cor m’ha mostrat i que cada dia em guia.