Un escenari global de crisis, pot ser una
oportunitat.
En primer lloc, cal creure’ns que som especials,
que tenim quelcom que ens fa únics.
Quan ho hem perdut tot, potser no tenim res a
perdre i si et queda encara molt per perdre potser et queden moltes coses per
guanyar.
Primer haurem de posar rumb a la nostra felicitat.
Ser realistes, saber que és allò que podem i que no
podem. Aprofitar per saber que necessitem, quines coses son bàsiques.
Trobar la força i la motivació per tirar endavant,
il·lusionat per les coses que fas i esforçat a fer-ho bé.
Posat fites i arriba fins a elles, no et rendeixis
i no deixis que la contaminació et permeti fracassar.
Creu en tu mateix, sense que necessitis el
reconeixement dels altres. Sigues valent i arriscat.
No et lliguis i vola on sigui, perquè hi ha un lloc
per tu!
Escolta als altres, fins i tot respecta als que son
arrogants i et miren per sobre l’espatlla, aquest finalment son els més
vulnerables perquè els pot l’ego i valora el talent dels altres, admira’ls
perquè és un regal trobar gent amb idees i empenta.
Tingues una vocació, sigui la que sigui i
converteix-la en un motor.
Aferrat a les coses que et permeten viure encara
que siguin senzilles, recorda que la felicitat es troba en els sentiments, en
el cor...
Centra llavors els esforços en aquest objectiu, fes
possible viure a partir de les coses que moltes vegades no tenen preu.
1 comentari:
Ja trobava a faltar les teves entrades al bloc! M'ha agradat molt aquesta... :) "Creu en tu mateix, sense que necessitis el reconeixement dels altres", m'encanta aquesta frase! El reconeixement crec que és quelcom important. Ara bé, jo diria (i ve a ser el mateix que dius tu): "No facis del reconeixement l'objectiu final del teu esforç".
Publica un comentari a l'entrada