El meu rumb

Aixecar-se, primer pensament estic viu. Tinc l’oportunitat de ser una mica feliç. Desprès em ve al cap que ahir va ser un mal dia. Per això penso, que avui és el dia on puc fer les coses millor que ahir, aprenent d’aquelles coses en les que potser em vaig equivocar. De dies perduts, de dies que es viuen sense tenir la sensació d’estar viu, ja han estat masses. Per això avui, proposo que cada dia sigui un repte, per intentar viure la vida acceptant la realitat, les limitacions, les derrotes, els fracassos, les pèrdues també els moments de gloria, que permeten somriure. Em comprometo amb la meva vida a lluitar, a no acceptar que les coses passin sense prendre part. Valentia per tirar endavant, per no posar excuses a les coses que passen i que he pres responsabilitat. Les coses es poden mirar de moltes maneres, jo vull veure les coses en la seva justa mesura, donant la importància que mereix cada cosa. Admeto que em puc equivocar, que puc caure sempre dos cops en el mateix error. L’ il•lusió pel que faig, el valor que dono a les persones que estimo, són coses que fan que moltes coses de les que estic fent, prenen sentit. Vull fer les coses pensant en els altres, les nostres accions tenen conseqüències sobre els altres. No podem oblidar mai que la nostra vida no val més que les dels altres. Molts dels nostres problemes i dels altres, és perquè hi ha persones que s’han impregnat de superioritat i poder, els ha estat igual que pel seu bé, ha estat necessari que altres siguin perjudicats. La meva alegria no mereix la tristesa de ningú. Però estic segur que hi ha una manera possible de viure content en harmonia amb els altres. Continuaré vivint, meditant en el silenci, escoltant l’interior del cor i de l’anima.