A vegades, hi ha dies en els que et lleves i el món
conspira per fer-te la punyeta!
Dies que malgrat llevar-te d’hora! Malgrat entrar abans a
la feina per anar bé de temps, passen tots els imprevistos del món, es tanca un
document sense guardar-se, quan portes hores i hores, t’apareix per la porta un
comercial pesat venent l’ invent més absurd que has sentit mai, però absurdament
l’escoltes i perds el temps. Quan mires el rellotge fas tard a una reunió, les
hores perdudes, s’acumulen, fas tard! Has d’anar a Barcelona, coses de la vida.
Has d’entregar si o si un projecte! Fas tard! Corre, si no vols perdre el tren
que fa 5 minuts ja has perdut! Com has de guanyar temps, es fa atractiva la
idea de no dinar! Això si l’angoixa creix! Abans una parada a una reunió per repassar quatre coses, però
les altres sorprenentment fan més tard que tu! Però! Ei! Jo puc! Corro de nou!
Allà m’espera l’administració pública! La que te puntualitat anglesa, la que no
perdona! Allà soc jo, malgrat els contratemps, allà on ningú t’espera si fas
tard! Soc jo! He arribat! Tinc ganes de cridar a la gent: “ Ho haveu vist!?” Evidentment no ho faig, passo un estrany
control de seguretat semblant a un aeroport! Em trec la ferralla i passo sense
problemes! Em disposo a pujar a la cinquena planta! Tinc cita amb la
funcionaria, però el conserge, m’atura! M’aturo, el miro, li dic vaig amb
Menganito i em pregunta, qui soc, m’explico sota la mirada sospitosa del
conserge! Desprès d’un interrogatori! Em diu, que m’esperi que estan dinant
tots els de la cinquena planta!
L’estomac em recorda que esta buit! La panxa rondina!
Arriba la tropa de la cinquena planta! La funcionaria, em felicita per la
puntualitat! Això m’anima! Malgrat que reconec que en aquell instant l’envejo!
Ella a dinat i jo tinc una gana que hem moro!
Durant l’ascensor escolto acudits de funcionaris típics!
Jo ara no treballo fins que així paït el dinar, així que no penso fer res! Ric,
perquè se que ho diu per provocar la
meva ira!
Acabo l’ inspecció! Prou bé, em diu! Si t’afanyes baixes
i trobaràs el registre obert! Però corre queden 5 minuts perquè tanquin.
Torno a córrer! Arribo! Esgotat, però registro el
document!
Casi, em poso a celebrar com si hagués fet un gol en
l’últim minut del temps afegit!
Entro a un bar, m’assec, em demano l’entrepà més enorme,
per sort és l’hora de berenar!
Un cafè i el dia encara no acaba! Però ja torno a tenir
forces!
Al final un dia èpic, ple d’aventures i emocions dins la
rutina quotidiana!
2 comentaris:
I doncs, aquest de qui parles ara ets tu o és un tu-qualsevol-que-podria-ser-jo :) Bé, sigui qui sigui felicita'l de part meva per haver entregat el document a temps! Jo, com tu, a vegades també haig de córrer en dies en que ja en el temps de descompte, esdevenen èpics!
Jejeje, potser ets tu! doncs qui sap! lo important és reflexionar!
Publica un comentari a l'entrada