Si dema fos el teu darrer dia a la vida... Et desitjaria un dia esplèndid, sabent que la vida ha estat un trosset recorregut ple de moments que t’han fet especial.
Malgrat la por, d’abandonar la vida, marxessis convençut de que la vida ha estat alguna cosa meravellosa i que tinguessis nostàlgia dels dies viscuts.
M’agradaria que aprofitessis un sol instant per reconciliar-te amb aquells que has estimat però que ara mateix no vols saber res d’ells. En cas de no fer-ho, potser no ho podràs fer-ho mai més.
Al final, ningú es perfecte tots cometem errors, a vegades volent o no, fem mal als altres. I evidentment els altres també ens fan mal. Potser no tot, però algunes coses potser valen la pena arreglar-ho i passar a la reconciliació. Perquè aquest darrer dia és l’últim que la vida et dona l’oportunitat per marxar en pau amb tu mateix.
Somriu per un últim instant, perquè poc o molt, has viscut afrontant la vida amb valentia i vivint instants de felicitat que han fet que tot plegat així valgut la pena. També deixa llàgrimes de tristesa perquè abandones la vida, l’única existència que coneixem i que tenim certesa de que es real.
No marxis, sense esperança, sense creure en la màgia de la vida, perquè ella t’ha fet especial i únic, així que viu convençut que la teva vida te sentit i que d’alguna manera o altre continuaràs viu en el cor dels que t’estimen.
La mort amics, és una realitat molt dura, mai desitjada, però cal que sapiguem que es una etapa més de la nostra vida i cal viure conscients d’aquesta realitat. Potser la més dura de totes no és la nostra, sinó de les persones que estimem, per això ara en la serenor vull que aprenguem acceptar la mort com una etapa més, però no permeteu que la mort us faci treure mai l’ànim per viure i ser feliços, fins el darrer instant i qui sap, potser feliç fins sempre més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada