Tenebra

Als nostres carrers hi ha persones que pateixen la tristesa.  Hi ha drames de tota mena, adolescents infeliços que no s’accepten a ells mateixos, que senten rebuig i no poden somriure. Hi ha dones prop nostre, que no poden decidir, que son submises a uns homes masclistes. Trist per l’home i per la dona. La dona perquè no te dignitat, te por, es maltractada, no te llibertat i viu en silenci una tristesa immensa.  L’home, perquè ha perdut l’oportunitat de compartir la vida amb algú especial, perquè mai sabrà que es sentir-se estimat, mai tindrà un recolzament sincer, mai podrà gaudir de l’autèntic amor.

El drama continua, famílies que s’han fet pobres, abocats a la beneficència i la desesperació d’un dia a dia esgotador.   

Persones adultes, amb discapacitats psíquiques, que son apartats de la societat, que no reben el estímul i les oportunitats, per desenvolupar la felicitat i viuen amb una frustració i rebuig perpetu.  Famílies dessolades en l’aventura de lluitar per la dignitat dels seus fills i filles.

Cada cop més persones de casa nostra, pateixen malalties mentals i neurològiques, i viuen amb fòbia social, estan estigmatitzats socialment.

Joves que intenten integrar-se a la societat, i els exclouen per ser Gitanos, per ser Àrabs, Negres, Llatins, Romanesos.  Aquest any la llei els farà encara més vulnerables.

Un drogoaddicta, víctima de les drogues, compleix condemna a la presó i ja es un condemnat per sempre.

Un home, ha perdut l’esperança i dorm al caixer del carrer,  un banc és el seu saló, un “tetra break”Don Simon i alguna resta de cigarreta són la seva fortuna i menja de les escombraries.

Un nen es maltractat pel seu pare i la mare no el protegeix, perquè la por l’envaeix i l’anul·la

I si volem una mica i anem més lluny de casa, trobarem catàstrofes latents com ara Haití, conflictes armats que arrasen les vides dels innocents,  escassetat d’aigua, esclavitud laboral, falta de llibertat d’expressió, explotació infantil, fam...

Al escriure això he intentat pensar en casos reals, que conec personalment, no els he tret de llibres, sinó de realitats, que avui existeixen. No son realitats llunyanes i no hi ha un metro per mesurar el drama, perquè les situacions de vulnerabilitat ens submergeixen en la tenebra.

Davant d’aquesta tenebra, tenim llum aportar, jo personalment crec en la societat civil, però no en la beneficència.  Necessitem en molts cassos bons professional que puguin actuar amb prous recursos, necessitem més sensibilització, necessitem organitzacions independents dels governs amb capacitat de combatre la injustícia. Necessitem canviar l’estructura social que fa aquests sotracs de violència estructural.

Politiques socials, de cooperació i  de drets humans que permetin eradicar la pobresa. També cal una societat amb valors ferms.

Estic convençut que el nostre país te capacitat humana i econòmica per eliminar certes tenebres.

Però a la meva ciutat, han apostat per suprimir el suport a les associacions que treballen a favor de les persones més vulnerables, han reduït el pressupost a la cooperació.