Lluitar?

Mireu amb sinceritat e ignorància, estic cansat d’aquest sistema! Estic cansat de les lluites col·lectives que no pensen en fer un món millor, estic cansat de l’esquerra que defensa als privilegiats, estic cansat dels governs que es pensa que tot o arregla amb l’exèrcit.

Estic defraudat avui més que mai, d’aquelles persones que avui no son capaces de mirar el món amb un xic més d’humanitat.

Sento crits, ràbia, incompresos que demanen comprensió als altres incompresos ... Culpables que es renten les mans.

Que ningú em parli de revolució, que ningú em doni lliçons, que ningú m’expliqui tot el que ja se... perquè ara ja mai creure més en aquesta estupidesa.

Ho sento avui, ja no tinc bàndol, estic desolat, estic trist de veure com un cop més es parla de coses que no ajuden a construir un món amb més dignitat.

Que la televisió esta contaminada, que els mitjans de comunicació estan podrits ja ho se molt abans d’aquest xou.

Penso en un nen que ha deixat de ser nen, penso en una dona que mai decidirà res i serà submisa, penso en una família que plora desesperada i jo no tinc paraules de consol, una nena es sent acomplexada per tenir la pell negra, li dic que es ben guapa i que no es preocupi, m’entres 40.000 indesitjables voten un partit xenòfob i racista.

Podria continuar explicant realitats que son silenciades per aquesta societat que fa moltes coses invisibles.

Estic cansat, de veure, com cada dia, els invisibles, pateixen, sense que ningú en parli...

No vull sentir les penes dels privilegiats, en serio... en tinc prou amb el meu dia a dia, dels que no m’ajuden a entendre les coses, però els que em fan veure la realitat, els que em donen força per cridar! Per cridar que ja ni ha prou! Prou de tanta merda! De tanta indiferència!

Quan ens posem a treballar eradicar la pobresa i la injustícia social?  Quan deixarem de ser esclaus d’aquest model de producció i consum? Quan?

Així que alt i clar no conteu amb mi per defensar els que crec que tenen més eines que jo per auto defensar-se.