Dins el món del lleure educatiu o l’associacionisme educatiu, hi ha una riquesa de joves compromesos amb el cau o l’esplai, amb les colònies, els campaments...
Milers d’infants participen de l’esplai i el cau.
I durant més de cinquanta anys, el patrimoni dels esplais, han treballat de manera altruista, pels drets dels infants, pel coneixement de la cultura catalana i l’ús de la llengua catalana en temps que aquesta estava prohibida. També em aportat una manera d’educar basada en la motivació de l’infant, la llibertat i la innovació.
No son les mateixes necessitat les que és donen en el temps del franquisme que les necessitats que és donen avui.
En tot cas, el sentit continua sent vigent. Actuem sobre les mancances socials, una societat on diuen que hi ha una crisis de valors.
L’Esplai, incideix en la transmissió de valors, fonamentats en l’ideari de les entitats. Un valors que coincideixen, en la solidaritat, en la justícia social, la dignitat, la llibertat personal, ser persones critiques i autocrítiques, estimar a l’altre, el respecte a l’altre, l’estima per la natura, la implicació i el compromís, el diàleg i la pau ...
Avui som l’altaveu social, on demanem que la joventut no sigui infravalorada, ni tampoc criminalitzada, perquè vivim en una societat on és projecta un oci de consum , una oferta d’oci passiu, que els joves son cridats pel mercat neoliberal a consumir i participar d’un model que incita dinàmiques absents de valors i on les relacions personals son buides.
Per això l’esplai defensa un model alternatiu on les relacions personals siguin autentiques, sinceres, on la festa sigui també un element transformador .
Els joves avui son víctimes d’aquest mercat salvatge, on la societat no es preocupa per intervenir perquè els joves, deixin de sentir-se desvalorats.
L’administració pública continua destinant molt pocs recursos a l’associacionisme juvenil i als projectes adreçats als joves.
Per això davant d’aquest panorama on els adults titllen als joves d’irresponsables m’entres paradoxalment busquen l’elixir de l’eterna joventut estètica, intentant dissimular aquelles arrugues i aquelles canes que altres temps era acceptat fruit de una vida madura.
Per això defenso els oasis on els joves, tenen un paper protagonista, on és poden desenvolupar activament, on es formen, reflexionen, donen el seu temps, per un projecte educatiu, amb una base transformadora molt activa.
Joves feliços protegits d’aquest món pervers i buit de contingut humà, on per sort moltes famílies confien en que val la pena que els seus fills i filles participin d’aquestes activitats, perquè allà tot i que sembla que juguin, aprenen a relacionar-se, a resoldre les dificultats, ha integrar molts valors que d’una manera engrescadora, poden aprendre gràcies a un model educatiu del qual em d’estar orgullosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada