Cada cop que aprofundeixo més en conèixer l’estat del món, descobreixo que esta pitjor, més malalt. I quan busques els motius i les causes, t’adones que existeix una perversitat i una indiferència aclaparadora.
La complexitat i l’entramat d’un món globalitzat, hereu del colonialisme i l’ imperialisme, fa que cada dia passin coses terribles, ocasionades per un món capitalista i consumista.
Avui la humanitat te la capacitat tècnica per portar dignitat a totes les persones, avui tenim la capacitat de preservar el planeta amb tots els essers vius.
En canvi, hi ha una força poderosa en aquest món, que no te escrúpols en explotar els recursos, exhaurint allò que la mare natura ens ha ofert pel progrés humà.
Em tocat fons, però tot i així encara no hi ha una reacció de la societat. Continua imperant la por, a perdre el nostre sistema de benestar.
Però no te sentit continuar amb un sistema que condemna a la majoria de la humanitat a viure en la misèria i la precarietat.
A més, com a societat occidental, va en augment les malalties mentals, les depressions, els suïcidis... Si es cert que hi ha una base biològica, cal destacar que la nostra societat no potencia l’autoestima de les persones.
La publicitat agressiva, a generat malalties com l’anorèxia, la bulímia, el consumisme compulsiu...
La societat materialista, no ha es capaç de generar felicitat.
La constant cursa de consum desorbitat, ens porta a un sistema de treball de productivitat, que esta generant cada cop més contaminació i malmeten els pocs recursos naturals.
Tothom gira al voltant de l’ interès econòmic.
Aquest és l’autèntic problema.
Però no parlo del que fan els politics, parlo del que fem nosaltres. Fins que no posem l’ètica i la justícia social per davant dels diners, tenim poc a fer.
M’explico, quan poso els meus diners al banc, els poso en aquell que em donen més diners però no em pregunto si es fan injustícies amb els meus calers, quan consumeixo no tinc en compte els criteris de justícia. No em pregunto si hi ha explotació infantil o explotació laboral.
Quan menjo, no em pregunto quants camperols han estat explotats, si tenen criteris ecològics, si garanteixen la millor opció de salut.
Donem tant valor al nostre diner, que justifiquem la desdita dels altres, però també la nostra. Fins i tot encara que vagi en contra de la nostra salut i el futur dels nostres fills/es.
Així que esperem dels que més tenen? Que siguin sensibles? Les regles del joc son molt senzilles, no consumim irracionalment, fem-ho amb criteris de responsabilitat i compromís social, podem reduir el consum d’algunes coses que no necessitem, e invertir els nostres diners en coses que contribueixin al nostre millor benestar.
Caldrà que aprenguem a que no tot es el sistema productiu, la cultura i el coneixement també haurà de ser una cosa en la qual comencem augmentar el nostre consum no materialista.
Sembla complicat, però es senzill. Només em de deixar que els diners siguin el centre de l’univers i que estiguin al servei de la dignitat.
Un lloc per estar millor informat:
http://cric.pangea.org
Un lloc per estar millor informat:
http://cric.pangea.org
3 comentaris:
Totalment d'acord Sergi. Crec que has resumit en poques paraules bona part de les contradiccions en les que viu el primer món. Prendre consciència d'on som, per més que no ens agradi, és el primer pas per saber on volem anar. Siguem doncs, el canvi que volem veure en el món.
Hola,
escric desde la seu de Mans Unides Barcelona.
Estava navegant per la web, doncs tinc com a missió difundir un acte que celebrem el 5 de novembre a Casa Àsia en el que es farà balanç de un projecte molt ambiciós que ha durat quatre anys a Filipines i Bolívia. Vindran a parlar-nos els líders de les organitzacions locals, i ens explicaran les seves experiències durant el projecte.
La veritat he donat de casualitat al teu blog, i crec que es molt interessant.
Crec que l'acte que fem el proper divendres et podria interessar a tu i als teus lectors. Si t'interesa l'acte et deixo el link perquè t'informis millor.
http://www.mansunides.org/noticia/manos-unidas-y-aecid-porten-les-veus-les-filipines-i-bolivia
També et deixo el meu correu per si vols comentar alguna cosa de l'acte o creus que ens pots ajudar d'alguna manera en la seva difusió
agus.mansunides@gmail.com
Moltes gracies
Moltes gràcies a tots dos!
M'encantaria anar al acte de Mans Unides, ja estava al corrent, molt bona feina la que feu!
Publica un comentari a l'entrada