Fa uns dies, vaig escriure “carta oberta als politics” en aquest mateix bloc.
Se que ho vaig fer amb to, bastant dur i amb molta desconfiança.
Continuo tenint els meus dubtes sobre els politics que es presenten.
Però a la vida, no podem renegar de tot.
Diumenge molts ciutadans estem cridats anar a les urnes, jo continuo sense veure una opció clara.
Però m’agradaria creure, que dilluns tots els diputats electes, treballaran sense fer promeses, que treballaran plegats, aportant el millor d’ells mateixos, escoltant als seus opositors, acceptaran la critica, com alguna cosa positiva. Vetllaran per la pluralitat i la llibertat d’expressió com un principi i un valor a preservar.
Hi haurà diàleg, per construir un futur millor. Creuran que la participació ciutadana serà un dels millors mecanismes per implicar a tothom.
Jo a canvi us respectaré com persones que representeu a uns ciutadans que han dipositat la confiança en vosaltres, no perquè comparteixi les vostres idees, més aviat perquè crec que em mereixeu respecte i afecte pel vostre compromís personal.
Confio en tots i totes vosaltres, vull creure que dins vostre hi ha bona voluntat i que teniu ganes de fer una Catalunya millor.
Em preocupa els missatges de confrontació, que transmeten un missatge de confrontació. Crec que necessitem ser un territori on la convivència pacifica i amable sigui el nostre valor.
Tant de bo, dema deixeu de fer partidisme i comenceu a veure persones sense etiquetes, sense interessos, sense bàndols.
No podem continuar sent una societat sense diàleg. Sense posar-nos en el lloc de l’altre. No podem titllar als altres de culpables, tots i totes tenim deures i drets, aquest ha de ser un principi que ens ajudi a construir plegats un futur més esperançador.
Crec que els politics tenen el deure, de tenir ètica, ser transparents, propers als problemes de les persones i gestionar bé els recursos públics.
No oblidar mai, que els que pensen diferent, també son ciutadans que mereixen la vostra atenció, encara que sapigueu que mai us votaran, que mai us lloaran, ells son la vostra millor causa.
No oblideu, que teniu una gran responsabilitat, oblideu els privilegis.
Teniu quatre anys, per demostrar-me que malgrat tot val la pena creure en la democràcia.
Així que us desitjo a tots i totes, bona sort, que sigueu responsables amb allò que dieu i allò que feu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada