Ser lliure amb un mateix.

Fa alguns dies vaig sentir, la felicitat no es sustenta en el materialisme, ni en els diners.
Un oasis en mig del desert, ens esperançà a viure d’una altre manera.
Als meus trenta anys he fet opcions per viure de la forma més lliure possible.
Estic plenament convençut que la propietat és un invent massa absurd per ser la meva prioritat a la vida. El consum, les modes... faig el que puc... però miro de que el consum no m’atrapi.
Però l’opció de no comprar, genera desocupació.
Quin dilema...
Ara ens baixen els sous, un esforç que em de fer.
Ens pugen els impostos, ens diuen que tot això es necessari.
Cal cobrar menys, cal pagar més impostos i cal consumir més. Aquest es el missatge dels politics. Els bancs, ens truquen i ens diuen que posem els nostres diners en dipòsits de llarga durada. Si fem cas als banquers i els politics, diuen que consumim, que paguem més impostos, que cobrem menys i que estalviem.
Tot això per què? Ens diran, que el nostre sistema del benestar requereix aquest esforç.
Ens demanen que amb mil euros, paguem una hipoteca, que paguem el 18% d’iva, però que comprem de tot, que comprem un cotxe nou de trinca, i que obrim un compte dipòsit a 36 mesos, perquè ens donin un 5 % d’interessos.
No vull ser propietari, no vull ser esclau dels bancs, ni dels deutes.
No vull que m’enganyin, impostos per què? Retallaran el pressupost d’educació.
Però els bancs seran rescatats amb diners públics, els consumidors de cotxes nous rebran ajuts per que las grans multinacionals del automòbil venguin cotxes, els politics puguin continuar fent i desfent.
Cada dia, l’estat espanyol es gasta 50 milions d’euros en despesa militar.
Jo crec que arribat el moment, de construir un nou model social, inspirat en la cooperació, en repartir la feina, en deixar de protegir als rics, renunciar a ser propietaris, consumir allò que necessitem, compartir...
Renunciem a tenir més a canvi serem més feliços i haurà més justícia social.