Tenim por a morir perquè un suïcida terrorista estavelli un avió.
Tenim por que el nostre compte corrent quedi a 0 per culpa que la banca s’arruïni.
La por justifica la pèrdua de les llibertats individuals?
La por justifica la pèrdua de les llibertats individuals?
La por justifica que els estats inverteixin en medicacions i vacunes insegures per prevenir?
La por justifica que els governs donin subvencions als banquers?
Els politics haurien d’estar al servei dels ciutadans, haurien de perseguir la utopia de fer un món més just. En canvi molts i no dic tots, s’esforcen per conservar el poder i adquirir riquesa personal.
No podem continuar sent uns acomodats i submisos, cal que lluitem per canviar un món posseït per les injustícies i les indignitats.
Aquesta societat acomodada i cega, no pot continuar indiferent.
El bé col·lectiu, sí sentíssim el sofriment dels humils del planeta, decidiríem sortir al carrer i enderrocar el telo que ens impedeix veure la realitat.
Ja no hi ha temps, no tenim temps de convèncer, no tenim temps de discutir més, no hi ha temps, ni justificació per deixar que la injustícia continuí.
Arribat el moment de la revolució social. No podem deixar que els que governen, els que tenen el poder global, ens continuïn prenent la humanitat, tots morirem, però podem viure per la preservar la dignitat del món o podeu morir amb la complicitat dels que destrueixen la dignitat humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada