Inadaptats i delinqüents

Recordo una xerrada d’un noi i insubmís quan en aquest país encara havia el servei militar, ell va explicar que estava en contra del servei militar, del comerç d’armes, dels que els governs tinguessin exèrcits, de que darrera de les guerres existís un negoci dèspota. Escoltava aquell jove desviat e inadaptat, i la seva idea pacifista em va captivar, aquell noi estava pendent d’ingressar un any a la presó, com un delinqüent, la societat considerava que aquesta persona era perillosa i dolenta. El van empresonar. Em vaig preguntar d’on sortia aquesta força, un jove que tenia l’opció de ser objector, preferia ser coherent amb la seva lluita i ser tractat com un delinqüent, aquell jove del qual no recordo el nom, va fer plantejar-me que a la vida no ens podem quedar amb els braços plegats i que em de lluitar per les nostres conviccions i sobretot quan aquestes anhelen la pau i la justícia. Quan em tocava a mi fer el servei militar, aquest és va abolir, perquè van professionalitzar l’exèrcit.

És en aquest punt d’inflexió que soc conscient, que no visc en un món feliç, que existeixen realitats al món injustes, és en aquest moment que soc conscient que hi ha moltes causes per les que cal lluitar.

Un dia, vaig participar en una xerrada on tenia que anar a parlar a uns adolescents d’un institut sobre el voluntariat, allà vaig coincidir amb una dona que pertanyia a Drapaires d’Emmaús, aquella dona va explicar que eren una comunitat d’inadaptat socials, alguns perquè la pobresa porta això però altres eren inadaptats perquè preferien ser-ho que viure amb la submissió social.Aquella dona, explicava que aquella comunitat vivien del que la gent llença i vivien amb dignitat, sense malbaratar els recursos.

Ens va parlar de que ells reutilitzaven la roba que la gent ja no vol i se la posen. Els joves, van exclamar cert rebuig aquesta idea, perquè clar tenim mania a posar-nos la roba d’un desconegut.

La dona, va posar un exemple, que em va semblar fabulós. “Quan aneu a un restaurant d’aquest barats, us posen un tovalló de paper, en canvi quan aneu a un restaurant una mica més car i de més prestigi, us posen un tovalló de roba, el qual desprès rentaran i tornaran a posar a un altre client, allà ens rentem la boca, les mans, i qui sap si el nas, deixant saliva i... Però en canvi això a ningú li provoca ni fàstic, ni rebuig.

Aquella xerrada, feta per aquella dona, que és feia dir inadaptada, va donar una lliçó magistral, perquè en paraules senzilles ens estava dient que en l’absurd materialisme del qual som víctimes, no és farà pas més feliços i com a mínim ens feia plantejar que a la vida tenim opcions d’anar contra corrent, intentant que el nostre estil de vida no sigui còmplice del consum i la injustícia.

Però son aquestes persones grillades, úniques, coherents i conseqüents que són capaces d’obrir-te els ulls i transmetre ganes per fer coses al servei dels altres i comprometre’t amb vocació de treballar per canviar les coses. Un dia algú em xiuxiuejar “Més val encendre un llumí en la foscor, que no encendre res per la por a no poder il·luminar tota immensitat de la foscor”

Com veieu, les persones que m’han anat influenciant han estat inadaptats socials i delinqüents comuns, ells em van transmetre que el valor de la felicitat, és ser lliure de les pressions de la societat del consum. Amb ells vaig entendre que la caritat, és l’excusa dels rics i poderosos per trepitjar al pobre i l’ oprimit, amb ells vaig aprendre el valor autèntic de la solidaritat. Amb ells va morir aquell “jo egoista i prepotent” que veia al pobre com un desvalgut, que cal ajudar, des de la superioritat, d’aquell que amb les sobres és pensa que hi ha prou per sentir-se bé.