No us admiro!

No admiro a la gent que quan no te responsabilitats s’omple la boca de justícia i bons principis, admiro aquells que quan tenen responsabilitats són coherents i lliures amb els seus ideals.
No hi ha més res apocalíptic que veure la corrupció que hi ha amb els que tenen grans responsabilitats. El Papa proclama a l’Africà que l’ús del condó facilita la propagació de la SIDA, i la seva puta santa conferencia episcopal espanyola, denuncien que l’estat protegeix més a un felí que a un òvul fecundat humà.
En aquest context, només observo gent amb afany d’aferrar-se al poder, d’oprimir a la classe treballadora, de condemnar a la mort milions d’africans a la mort, policia que vulneren la dignitat de les persones, un govern que serveix al capitalisme.
Tot i així no perdo l’esperança, encara hi ha moltes persones amb principis e ideals ferms. Veure un jove reben hòsties a dojo, i resistir pacíficament, sense agredir al mal parit que reparteix amb la seva porra i el seu escut, és la gran lliçó, perquè el fill de puta empara’t per la xusma política d’aquest país, ha quedat retratat pel que és, un feixista. I davant l’evidencia de la seva desproporció, aquest animal, ha estat vençut per aquell que gemegà de dolor a terra, podem estar segurs, que ningú ens callarà i tornarem a sortir al carrer pacíficament fins que la vostra vergonya us faixí trontollar i caure en la més profunda derrota, perquè ja mai més alçareu la vostra puta porra sobre aquells que volen canviar les coses.
Per desgràcia de molts cristians em de portar una creu, una creu que no és pas la de l’evangeli, si no la seva puta mare santa església corrupta i feixista, la que ens avergonyeix per condemnar a les dones per avortar, com si el dret a la vida fos senzillament això. Els que encara avui apliquen la censura, els que toleren la pena de mort, els que no saben que és el proïsme i que condemnen als seus germans. Sou els que trèieu la paia de l’ ull a l’altre i no veieu la vostra gran biga que porteu als vostres ulls.
I que dir dels sindicats que es posen del costat dels que més tenen, els que es posen de part de la por i no lluiten pels drets dels treballadors/es. Sentit comú? Comprenc als treballadors, la seva por, d’ells es lliura la decisió, però els sindicats no poden decidir res pels treballadors, cal denunciar les injustícies d’aquestes multinacionals, que aprofiten per dir que s’han reduït els guanys.