Crisis?

Quan un ha crescut immergit en el consum, l’abundància i l’obsessió de posseir propietats, riqueses i absurditats materials. Es fa difícil ser una mica crític i no empassar-se tot el que ens diu la societat del consum.
Ara parlem de crisis mundial. Però fa anys que existeix un 80% de la població mundial que viu en situacions de pobresa.
Fam, conflictes armats, explotació infantil, laboral, sexual... Cada dia al món hi ha persones que moren per causa de la pobresa.
La societat que mana, que te poder, que te diners i que te el control internacional. És la societat de l’absurd i la injustícia.
Ara els bancs del primer món rebran diners de l’administració publica per evitar que la societat del consum i l’absurd s’aboqui a una crisis.
Un cop més els poders públics protegeixen als més rics.
Protegir aquest que tenen salaris desorbitats e innecessaris. Persones que tenen pluri propietats, ara rebran “subvencions” amb els impostos dels ciutadans.
Però les classes socials més desfavorides, els treballadors humils, fa anys que pateixen la desgràcia de la desocupació, la precarietat, la indignitat, la inseguretat, l’explotació i abús.
Però ara em de salvar la societat del consum, perquè sembla ser que el sistema trontolla i el neoliberalisme, demana l’ intervencionisme de l’estat.
Capitalisme absurd e hipòcrita, sistema d’injustícia social.
Podem seure al sofà i escoltar aquesta gran mentida que diuen per la tele, que el nostres governs ho estant fent molt bé donant diners aquells que no han parat d’abusar de cobrar-nos interessos injustos i desproporcionats.
Per què em de destinar els nostres diners a salvar la banca mundial? Per què no a salvar les situacions de pobresa, d’equilibrar la balança d’aquest món? Per què ens em de creure aquest que dominen el món i que a més el gestionen tant malament?
Sortim al carrer, revolucionem aquest món, fem-lo diferent i millor. Perquè un altre món és possible, difícil però possible.