La sensació és que visc en un país sense rumb i en
mans d’uns mercenaris que han perdut qualsevol mena d’humanisme.
Un món com el nostre em tolerat masses atrocitats...
em permès que més enllà del món occidental, hi hagi milions de persones
condemnades a morir de fam i de pobresa.
La classe mitja mirava cap al seu intocable estat
del benestar, sense importar-nos que existeixen màquiles d’esclavitud humana al
servei de produir mercaderies pel nord, o camperols sense terres treballant en
monocultius de cafè, de sucre de canya... els postres d’europa. Quina
absurditat, camperols que passen gana perquè terratinents imposen que
produeixin cafè a uns preus d’explotació. Quan amb sentit comú i humà aquestes
persones podrien cultivar en les terres alimentació bàsica per deixar de passar
fam. Això li diem sobirania alimentaria.
Ens em adormit, en comptes de canviar el món, em
continuat consumint, em caigut en el parany de l’ individualisme, ens em desentès
del dolor dels altres.
Em permès que la política estigui controlada pel
poder econòmic i sense adonar-nos em deixat en mans dels més rics que controlin
els mitjans de comunicació, els partits polítics i sense que ens adonéssim han
sigut capaços d’apropiar-se de la democràcia.
Ara som un poble en mans de mercenaris, en mans d’una
dreta que sense complexos ha deixat l’ humanisme i treballa per protegir el seu
clan.
En un món globalitzat, te molt a veure una cosa amb
una altre, el desenvolupament de països emergents fa que tothom miri al model
europeu en quan a l’estat del benestar i això és un mal de cap pels que
controlen els mercats i aquí és on entra l’estratègia d’imbecils que volen
destruir aquest miratge.
Però els europeus no podem continuar mirant al
nostre melic! no podem deixar que els demagogs juguin amb les classes populars
intentant fer veure que els immigrants son els culpables d’aquesta situació.
Cal que mirem perquè els drets humans, la dignitat, l’estat del benestar, sigui
per qualsevol ciutadà del món.
Perquè un poble, que permeti l’explotació en un
altre país participa activament a la injustícia.
Aquesta guerra és mundial, dic guerra, perquè cada
dia hi ha persones que decideixen que avui mori un milió de persones, perquè
cada dia hi ha gent que decideix que l’educació, la sanitat i l’atenció socials
és un privilegi. Estem en guerra i lamento molt dir-ho o lluitem, o les futures
generacions estan condemnades a l’esclavitud d’un món pervers.
Cal globalitzar la lluita, cal que de nord a sud,
ens convencem que som molts més que els que tenen el poder. Que ni les seves
armes, ni els seus mitjans, ni el seu poder poden derrotar a la ciutadania
mundial. Si volem, si ens hi posem, si lluitem, si no ens rendim i si decidim
que podem, aquest món és del poble, perquè no te raó de ser un món en mans de
tirans disfressats de demòcrates.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada