A l’escola t’expliquen com és el Sant Jordi de l’èxit
i la normalitat. Però algú es va oblidar d’explicar que el Sant Jordi del
fracàs i la tristor també existeix.
Un infant frustrat perquè un any més no ha estat
premiat amb la poesia dels jocs florals, malgrat posar tot l’esforç. Una
adolescents desolada sense que arribi la rosa esperada per aquell noi que la te
penjada, però que per ell és invisible.
El Sant Jordi dels llibres superficials que és
regalen, però que mai seran llegits i s’abandonaran en un prestatge com un
objecte absurd de decoració.
Una diada on a vegades un grup de joves que amb tot
el seu empeny han treballat fins altes hores de la nit per fer una paradeta de
roses, per recaptar diners, per fer el viatge de final de curs, i acaba arribant
el matí del 23 amb forta pluja que tira per terra tota la inversió feta.
De les que somien amb un ideal d’igualtat, i quan
li regala al seu xicot una rosa en senyal d’igualtat, aquest li diu si és pensa
que és marieta! I ella s’adona que això de l’ igualtat és alguna cosa massa
irreal.
Un drac cansat que sempre sigui el dolent de la
història, una princesa farta d’un Jordi que subestima la seva capacitat de
cuidar-se sola! Un rei i una reina, que projecten els seus somnis a la seva
filla sense deixar que la princesa pugui viure el seu propi somni.
Algú que remenant la brossa i les escombraries és sorprèn
de veure la gent passejant amb una rosa vermella condemnada a morir.
Un home gran segut al balcó amb la mirada perduda,
melancòlic i anyorat aquells meravellosos anys que ja mai tornaran, esperant
que la mort el vingui a buscar per retrobar la persona estimada.
Aquest i altres són com viuen moltes persones un
dia tant especial. A ells avui dedico en aquest bloc, el meu somriure, perquè no
hi ha dia trist en va. Tant sols hi ha vivències que ens fan vius i que si
prenem rumb poden ser un dia qualsevol i qualsevol dia pot arribar un dia
especial que retorni la felicitat.
2 comentaris:
Deberíais retirar la imagen del dragón que ilustra esta entrada porque lo habéis cogido sin permiso de la autora, Silvia Ortega o como mínimo reseñar que la imagen es obra suya. Gracias.
www.silviailustracion.blogspot.com
Hola Silvia! que tal? he cogido sin permiso! siento que te moleste! bien ja la saco! La encontre por internet me pareció bonita, las imagenes de mi bloc son todas cojidas de la red! Y no tengo tiempo de pedir permiso, informar-te que la imagen circula por mil sitios! tienes trabajo! A mí me pareció bonita! y la puse sin mas!
Bueno espero que te guste el nuevo dragon ;) i disculpame!
Publica un comentari a l'entrada