S’ha decidit que el món va malament. Ara la gent ha d’estar patint perquè demà tot pot ser un desastre. La “Crisis” ens menjarà.
He decidit, passar d’aquesta paraula tant estúpida.
Ningú m’ha preguntat si vull jugar aquest joc salvatge.
Jo prefereixo jugar, aquest bonic joc que t’arrenca un somriure amb coses que no depenen dels mercats, ni dels bancs, ni dels politics.
Quines coses són les que et fan més feliç?
Un cotxe?
El meu telèfon?
El que tinc, ja se que potser demà no ho podré comprar tot això.
Mai podré tenir les coses que de petits ens van prometre que tindríem.
M’oblidaré d’aquell viatge lluny d’on visc.
Alguna novetat?
Malauradament també ens diuen que aquelles coses essencials com l’atenció a les persones també estan en perill.
Ens em indignat, em dit que no estem d’acord. Però a cas la gent poderosa ha fet alguna cosa diferent?
Aquesta crisis no va amb mi. No l’accepto. No excuso a cap mal parit. No perdono a cap poca vergonya que permet que milions de persones innocents morin de fam, m’avergonyeixo de la gent que aplaudeix mesures populistes contra els més vulnerables, em repugna els que fomenten el racisme.
Demà, treballaré i lluitaré per donar pel cul als que ens pinten els dies grisos.
Per mi demà el cel serà blau i sortida el sol radiant d’energia.
No serè esclau de les vostres sotileses, us esquivaré vivint amb lo essencial.
Aniré allà on les onades portin l’aigua neta, aniré mar endintre, sortejant les dificultats de la mar i cercaré el camí dels que em decidit viure amb les coses que realment ens ajuden a ser feliços, no deixaré que aquesta gent de dalt, amargui la meva curta existència.
Si puc! Us asseguro que intentaré envair aquest món d’agosarats per declarar la imposició de la dignitat i la justícia social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada